Suïssa

Potser sigui un dels països més rics i amb més avenços tècnics de tot el món, però en el que fa referència als diners, els suïssos prefereixen sempre els bitllets comptants i sonants. Mesurat en dòlars, Suïssa disposa del valor més alt de bitllets i monedes que es troben en circulació per càpita, segons xifres del Banc de Pagaments Internacionals.

Les dades, que s'apliquen al 2014, mostren que l'efectiu en circulació a Suïssa és cinc vegades més alt que el del Canadà, i el doble que a la zona euro. D'altra banda, l'índex d'utilització de targetes de crèdit és un dels més baixos que es registren a l'Europa occidental, una tercera part del de Suècia i menys de la meitat que el registrat al Regne Unit.

El govern suís ha introduït lleugers canvis amb la modificació de la llei sobre blanqueig de diners, que a partir d'aquest mes exigeix als comerciants que apliquin certes mesures en compres superiors als 92.000 euros, entre elles la comprovació de la identitat del client.

La mesura és un pas per complir amb la normativa internacional i evitar que s'inclogui el país en una llista negra, cosa que suposaria un cop al venerat sector bancari.

El límit segueix sent tan alt que es pot comprar un Jaguar F o un Rolex Oyster amb un feix de bitllets, cosa que ha suscitat crítiques sobre l'eficàcia d'aquesta revisió de la llei. Charles Goodhart, expert en diners en circulació, va qualificar el banc central suís de "descarat" per emetre bitllets de 1.000 francs, argumentant que d'aquesta manera ho posa molt fàcil als delinqüents. El límit de 100.000 francs segueix sent massa alt, assenyala.

"Només puc qualificar-ho de broma", va assegurar Goodhart, que anteriorment va ser responsable de política monetària al Banc d'Anglaterra, des de Londres. "Si reduïssin el nivell als 10.000, llavors començaria a pensar que van seriosament", va explicar l'expert.

Altres països europeus disposen d'una normativa per a pagaments en efectiu, i en alguns casos aquesta és molt més restrictiva. A Grècia, per exemple, no està permès fer compres en metàl·lic superiors als 1.500 euros. A Itàlia un nou límit de 3.000 euros ha entrat en vigor a partir d'aquest mes de gener. A Suècia, els negocis han de verificar la identitat del client si una operació, o diverses que semblin estar associades, supera els 15.000 euros. Àustria també exigeix a joieries i altres tipus de comerços d'articles que poden resultar cars que compleixin amb certa normativa.

"El límit hauria de ser molt més baix", va advertir Nikos Passas, professor de justícia penal de la Northeastern University a la ciutat de Boston. "Es pot fer molt de mal amb bastant menys, especialment pel que fa al finançament d'activitats terroristes", va alertar.

Raons per pagar en efectiu

Segons considera el govern suís, pot haver-hi raons legítimes per al pagament de quantitats importants en efectiu. "Per a quantitats inferiors als 100.000 francs pot ser que hi hagi raons perfectament vàlides per al pagament en efectiu i no es pot concloure immediatament que sigui blanqueig de diners", va assenyalar la secretaria d'estat per a assumptes financers internacionals de Suïssa.

L'afinitat suïssa amb els pagaments en efectiu es deriva d'una confiança que resulta innata dels ciutadans en la moneda del país, segons va explicar Michael Hermann, que dirigeix l'institut de recerca Sotomo, amb seu a la ciutat de Zuric. "La confiança en el pagament en metàl·lic i el franc suís és enorme i la gent se sent molt orgullosa d'això", va afirmar en una entrevista recent. "Hi ha un conservadorisme pràctic entre els suïssos, a qui els agraden les coses que són realment fermes. Tota l'economia està basada en aquest principi, allò ferm, allò fet a mà, allò sòlid".