16 de desembre de 2018
16.12.2018

NOTICIARI SETMANAL

16.12.2018 | 00:39

Acabem la setmana amb la confirmació temuda que la cimera de Katowice sobre canvi climàtic ha estat un fracàs. Cap compromís exacte de reducció d'emissions, cap acord per consensuar el mètode de mesurar-ho, cap consens en com s'han de traslladar els recursos econòmics dels països industrialitzats als emergents per evitar noves onades de contaminació.

A escala local, el Ministeri de Foment acaba d'anunciar que rebaixarà un 30% els peatges de les radials per guanyar trànsit. Les autopistes de peatge de Madrid van fer fallida i van passar a mans de l'Estat. De moment no troben la manera de reprivatitzar-les, però el que sí que els queda clar és que com que els madrilenys no estan acostumats a pagar peatges – com va dir un ministre- se'ls abaixaran un 30%, mentre que la resta que disposem de DNI, especialment catalans i valencians, ens els apujaran l'1,67% de mitjana a partir de l'u de gener. O sigui que l'R-2, R-3, R-4, R-r i M-12 i algun tram més proper al km 0 rebran un regal de Reis que pagarem els altres. I a sobre, el Govern d'Espanya encara ha de pagar a les concessionàries per la rescissió anticipada dels contractes. Segons les empreses, uns 5.000 milions d'euros que pagarem nosaltres.

Diguin-me si això no és una altra mostra del capitalisme extractiu espanyol que és el pilar econòmic del règim de Directori policial-judicial que estem patint.

A l'altra cara de la moneda vull destacar aquesta setmana l'anunci fet per EasyJet de fer del Prat de Llobregat el primer aeroport de la Península amb el programa Worldwide by EasyJet. Aquest consisteix que el passatger pugui connectar amb altres vols de la companyia amb la mateixa reserva per tal d'enllaçar amb vols de llargs recorreguts d'altres companyies als aeroports de Londres-Gatwick (Norwegian i Virgin Atlantic), a Milà-Malpensa (Singapure Airlines) i Berlín-Tegel (Scoot). Segons el director general, Javier Gándara, el programa permetrà connectar amb més de 5.000 rutes disponibles. EasyJet compta elevar un 4% la seva capacitat i superar els 4 milions de passatgers internacionals l'any 2019. Gándara també va reclamar un cel únic europeu per volar sense limitacions burocràtiques, que són les que continuen provocant en molts aeroports una puntualitat mitjana del 56%.

Finalment, un comentari sobre les dades de l'INE conegudes aquesta setmana sobre demografia. L'Estat espanyol ha vist néixer en la primera part de l'any la xifra més baixa de nadons des del 1941, en un escenari de depressió postbèl·lica. En canvi, ha vist morir 226.384 persones. Per tant, els saldo (naixements menys morts) és negatiu de 46.590 persones. Dels naixements un 20% són de mare estrangera. Espanya és un dels estats amb més baixa fecunditat d'Europa. La sobredosi de morts –5.000 més que l'any anterior– els demògrafs l'atribueixen a l'arribada al final de les generacions que han allargat la vida més enllà dels 80.

Davant d'això sol aparèixer el tòpic que només una arribada d'immigració –que cal que sigui pensada i regulada– podria compensar aquesta baixada. Però no es ben bé cert. Els països nòrdics fa temps que estaven en situació similar a la nostra i van promoure fortes polítiques natalistes: baixes maternals i paternals ben retribuïdes, suport al segon i tercer fill, suport a les famílies monoparentals, polítiques d'emancipació juvenil. Gràcies a això avui els països del nord tenen taxes molt altes de fecunditat. De fet, rebla el clau del que estic dient un informe de la Universitat Pontifícia de Comillas que explica el perquè de la distància entre la fecunditat desitjada de mitjana (dos fills) de la real (un fill). El percentatge de dones amb un sol fill creix acceleradament i els motius són clars: precarietat laboral, falta de conciliació, escàs suport institucional, extinció del model de família extensa, on els avis assumien el paper de coixí...

Tota l'Europa central i del nord fa temps que van reaccionar davant d'aquest problema i, per posar un darrer exemple de canvi, podem mirar Alema-nya. Han introduït la prestació econòmica per naixement (65% del salari net) durant dotze mesos; bonificació fins a quatre mesos extres quan els dos progenitors comparteixen la cura i ho compaginen amb activitat laboral a jornada parcial, dret a disposar d'una plaça de guarderia a partir del primer any del fill...

Aquesta Espanya preocupada perquè es pot acabar per l'emancipació de Catalunya, no s'adona que pot acabar-se abans per extinció de la seva natalitat. D'això, els polítics embolicats amb la bandera no en parlen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook