El Tribunal Constitucional va declarar nul l'acomiadament d'un infermer d'un centre de dia per a persones dependents que es va queixar a l'Ajuntament de deficiències en la seva empresa, que gestionava la residència, en estimar que hi va haver una «injustificada limitació» del seu dret a la llibertat d'expressió.

En una sentència publicada al BOE, el Constitucional assenyala que, en exigir que les crítiques no transcendissin més enllà de l'empresa, es va produir un «clar buidament del contingut» d'aquest dret fonamental, que va fer que cedís davant d'un «deure de lleialtat» a l'empresa que no s'ajusta al sistema constitucional de relacions laborals.

Segons va informar El Periódico, el dret a la llibertat d'expressió atorga a la persones el poder d'expressar idees i opinions «lliurement», sempre que es faci de forma respectuosa amb els límits constitucionals, recorda el Tribunal Constitucional en donar empara a l'infermer i anul·lar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

D'acord amb la resolució del tribunal de garanties, dictada el novembre, el treballador va formular les seves queixes, en primer lloc, a la seva mateixa empresa -Clece- i, quan van ser desateses, es va dirigir a l'Ajuntament de Barakaldo, que havia adjudicat a l'esmentada empresa la gestió del centre de dia La Paz.

El TSJ va declarar l'acomiadament «improcedent» perquè va faltar un expedient disciplinari previ i concreció en la carta d'acomiadament, com tampoc no es van acreditar els fets objectius que van portar a rescindir el contracte, però va rebutjar que fos «nul» en estimar que no s'havia vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, extrem que ara corregeix el Constitucional.

Segons el TSJ, en plantejar les seves reivindicacions pel «curs inadequat» i acudir a l'Ajuntament amb denúncies que no han quedat acreditades, es va causar a l'empresa un «perjudici injust» que no pot justificar-se en l'exercici a la llibertat d'expressió, però el constitucional veu aquests arguments «inadmissibles».

Segons l'opinió d'aquest tribunal, «el fet que les reivindicacions laborals formulades poguessin tenir més o menys fonament» no és obstacle per determinar que es va vulnerar un dret fonamental del treballador.

«La celebració d'un contracte de treball no implica, de cap manera, la privació per a una de les parts, el treballador, dels drets que la Constitució li reconeix com a ciutadà, així com que la llibertat d'empresa (article 38 CE) no legitima que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques», explica el Constitucional.