Quan es compleix un any de l’anunci del tancament de Nissan a Barcelona, la recerca d’una alternativa industrial que permeti salvar més de 22.000 ocupacions encara no s’ha concretat i els projectes que s’han posat sobre la taula no acontenten ni les administracions ni els treballadors.
El 28 de maig del 2020, mentre Espanya avançava en la desescalada de la primera onada de la pandèmia, el grup japonès va tirar per terra les escasses esperances que encara tenien els 3.000 treballadors dels centres de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca: el tancament de les plantes era inexorable i es faria efectiu aquest desembre. S’obria així un procés de recerca d’inversors interessats en una activitat industrial als espais de Nissan per reduir al màxim el dany sobre l’economia i l’ocupació del major tancament industrial dels últims anys, que colpeja l’automoció, el 10% del PIB.
El Ministeri d’Indústria, el Departament d’empresa i Nissan van constituir el 2 de setembre del 2020 una comissió, amb presència dels sindicats, encarregada d’avaluar i seleccionar els potencials projectes, i que va contractar els serveis de KPMG. Nou mesos després, i malgrat les declaracions de les administracions valorant la bona marxa dels treballs, la comissió no ha rebut oficialment cap projecte amb l’envergadura suficient per assumir les ocupacions que quedaran en l’aire.
Segons els sindicats de les plantes, els projectes que estan sobre la taula són «insuficients» per preservar el teixit industrial que es perdrà com a conseqüència d’una decisió de tancament que, denuncien, es va articular «amb mentides i ardits» des de l’aliança de Nissan i Renault. La comissió analitza 17 propostes, de les quals deu estan enfocades a crear companyies d’electromobilitat, tres a la fabricació de vehicles elèctrics o d’hidrogen, dos a la de components i dos més, a activitats vinculades a la construcció i emmagatzematge industrial.
