Fa temps era habitual tenir algun agrònom a prop. Aquesta professió, que s’associa al camp, però inclou moltíssims més aspectes, perd efectius a Catalunya, precisament quan són més necessaris amb la digitalització i la tecnificació del sector agroalimentari. Ho adverteix el seu col·legi professional, que recorda que aquest és un ofici no només imprescindible sinó que també ofereix un bon futur als qui l’exerceixen. Perquè, com solen dir, es dediquen a «alimentar el món», i això és una cosa que no passarà de moda. «Si volem ser sostenibles en l’àmbit de l’alimentació i apostar per la proximitat cal coneixement i eficiència, i això és precisament el que fem nosaltres», afirma Conxita Villar, degana dels agrònoms catalans. La societat demana cada vegada més productes ecològics, però aconseguir-ho requereix «professionals qualificats», insisteix. Calien el 1855, quan durant el regnat d’Isabel II es va crear l’Escola Central d’Agricultura, i continuen calent avui, 166 anys després.

Un exemple: el màster que habilita per exercir la professió va incorporar al gremi una vintena de nous enginyers agrònoms l’any passat. El curs anterior en van 15. En són pocs si es té en compte que el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya tenia unes 150 ofertes de feina a la taula. Una situació que sembla que es repeteix a l’Aragó, el País Basc o Navarra. Pot ser que molts aspirants s’hagin passat als molt dignes graus de formació professional, més assequibles, però potser també és un efecte més de l’Espanya rural buidada o d’una globalització que, per molt que es parli de producte de quilòmetre zero, està acovardint l’agricultura i la ramaderia de proximitat. La pandèmia, però, unida a la sensibilitat ecològica, pot marcar un punt d’inflexió, una finestra de retorn als aliments de proximitat. Aquesta és la crònica d’una carrera en hores baixes, però també és el reflex d’una societat.

Gerard Pidemunt va entrar en contacte amb el camp a Sant Hilari Sacalm amb els avis. Va acabar el grau i es va apuntar al màster per aprofundir, per tenir més opcions laborals i, de passada, menys competència. «Et permet triar, i el fet que l’agronomia sigui tan àmplia t’obre camps molt diferents, com consultoria, assessorament, direcció tècnica o de cooperatives, explotacions agrícoles o ramaderes, recerca…». Ara treballa al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a Girona, estudiant i gestionant ajudes al sector. Espera que cada cop hi hagi més joves que s’apuntin al gremi, «perquè llavors sí que podrem donar per fet que aquesta societat es creu tot el que diu sobre la crisi climàtica i la importància de consumir productes de proximitat».