El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que considera frau de llei el sistema usat per Congiac – Giacsa per a la gestió de l’aigua.  Aquesta decisió,segons Sorea, compromet la continuïtat del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac), ja que, segons la sentència que ara esdevé ferma, no respecta la lliure competència i usa il·legalment l’adjudicació directa. Així, segons Agbar, Collbató haurà de decidir un nou sistema de gestió que compleixi amb la llei. El TSJC ja va sentenciar contra l’Ajuntament de Collbató i Congiac-Giacsa, i ara el Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació que aquests van presentar.

Congiac agrupa diversos ajuntaments per a la gestió de l’aigua a través de l’empresa Giacsa. L’empresa està formada pel consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca del Penedès.

La sentència del TSJC del 21 de setembre del 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del servei d’aigua, la seva adhesió al Congiac i l’encàrrec de la gestió del servei a Giacsa, concloïa que el Congiac no és una modalitat vàlida de gestió del servei. És un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca i altres) per estendre el servei més enllà del seu àmbit i esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.

La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que «s’ha de realitzar a altres òrgans o entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a Giacsa com a societat mercantil pública subjecte a dret privat». Finalment, determinava que Giacsa no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits a Congiac per diversos motius.

En primer lloc, perquè no participen en el seu accionariat ni tenen un control anàleg sobre Giacsa com el que exerceixen sobre els seus serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de Giacsa és incompatible amb la condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè Giacsa no presta els seus serveis a tots els membres de Congiac. I, finalment, perquè no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que fa d’intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions, fet que vulnera la normativa de competència.

Arrel de la sentència del TSJC, Congiac, Collbató i 11 municipis més van tractar d’esmenar la situació. Les esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci Congiac i encomanar el servei a Giacsa van delegar la competència d’aigua al Consorci. En segon lloc, atès que la llei exigeix que l’entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el Consorci va passar a tenir el 51 % del capital de Giacsa, i tots els ajuntaments el mateix número de vots, amb la idea de demostrar que hi ha un control conjunt sobre Giacsa que permetria considerar-la un mitjà propi.

Malgrat aquests esforços, la realitat és que Congiac continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida ja que els seus membres continuen no tenint un interès comú, segons Agbar. Així mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a que la gestió del servei sigui efectuada per Giacsa. A més, Giacsa tampoc constitueix un mitjà propi de Congiac, ja que Giacsa continua sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs. Aquests encàrrecs els presten les societats municipals dels municipis de més població. I segueix rebent una retribució com a contraprestació pel servei.

Per tant, són mesures insuficients que l’únic que fan és «burlar» la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què operen Congiac i Giacsa, afirma Agbar.