«Marqués de Riscal irrompràper primera vegada a Itàlia el 2023»

Hem remuntat clarament el vol. Ja es va notar el 2021 i aquest any 2022 ha seguit la tendència de recuperació. El 2020 va desaparèixer una part importantíssima del mercat, que és el canal Horeca. Va créixer el consum a les llars, però no va ser suficient per compensar les pèrdues en hostaleria.

Venen revolts?

Ara anem bé, però ja veurem quan i com s’alenteix l’activitat si, com apunten, irromp una crisi o una recessió a Europa o al món. També caldrà veure si és profunda o passatgera. De moment aguantem, però aquest és un sector de consum i, al final, lògicament, ens afectarà.

Les exportacions són essencials en el model de negoci del celler. Sempre ho han estat...

El mercat exterior és clau per a Marqués de Riscal des dels seus orígens el segle XIX. Cuba i Mèxic van ser, per exemple, dos països molt importants en els primers anys. Actualment, exportem entre el 60% i el 66% de la nostra producció. La resta és mercat nacional.

I amb un fort posicionament en diferents continents.

Som presents en uns 120 països. En uns tenim volums molt rellevants i en altres, més testimonials. Som, per exemple, a Alemanya, Suïssa, Colòmbia, el Perú, el Japó, etc. A tot el món. Els Estats Units és un dels nostres primers mercats.

Algun país o alguna zona del món on encara no siguin els vins de Marqués de Riscal i sigui ara del seu interès?

Itàlia, curiosament. Marqués de Riscal irromprà per primera vegada i en breu, el 2023, en el mercat italià, que és complicat perquè, com Espanya, és un país eminentment productor. Hi hem trobat un bon distribuïdor i estem fent una ferma aposta per aquest país, on tenim bones expectatives. Croàcia també és un altre nou mercat on serem molt aviat.

I continuen venent vi a Ucraïna, que, en l’actual context d’escalada bèl·lica, té la seva complexitat, suposo.

Estem venent actualment a Ucraïna, sí. És veritat que el nostre distribuïdor va tenir un problema molt seriós, però sembla que s’ha superat i continuem portant el nostre vi a aquest país, que em sembla una cosa increïble. Té el seu mèrit, penso.

En quina mesura el sector del vi està sent sensible a l’increment actual dels costos de producció?

L’alça dels costos dels components és brutal. En alguns casos és del 30% i en altres arriba al 60%. Molt alt, en tot cas. Puja el preu del vidre, la fusta, el cartó, el suro. L’electricitat ha pujat també moltíssim, com tots sabem. Aquest increment es menja marges.

I el preu del raïm?

Nosaltres esperem que estigui en nivells similars als de l’any passat. Encara és aviat perquè acabem d’acabar la verema, i encara hi pot haver oscil·lacions de preu, però creiem que estarem en línia amb el 2021. Enguany partim a més amb una producció de vi important. Es va pensar, en un moment donat, que la sequera donaria origen a una menor producció, però després van venir tempestes puntuals i a La Rioja s’han aconseguit xifres similars. I a Rueda la producció ha estat fins i superior que altres anys.

Aquestes són les dues denominacions d’origen a les quals aboquen tots els seus esforços...

Sí. Nosaltres som a La Rioja i a Rueda. Som a totes dues denominacions d’origen des de la seva creació. A Marqués de Riscal sempre ens hem preocupat per atendre tota la piràmide de vins. Cobrim tot tipus de vins en les diferents categories –blancs, rosats i negres– i comptem amb vins tant a la base com a la cúspide de la piràmide. Aquesta és la nostra prioritat i és, al meu entendre, molt més important que ser en moltes denominacions d’origen.

I en totes dues denominacions amb unes hectàrees en propietat i altres, m’imagino, que pertanyen a proveïdors.

A La Rioja alabesa, Marqués de Riscal té un patrimoni de 500 hectàrees en propietat i 150 sota control total, que gestionem en arrendaments a llarg termini, a les quals cal sumar mil hectàrees de proveïdors més que estan vinculats a nosaltres des de fa generacions, ja que la relació passa d’avis a pares i de pares a fills. I a Rueda, tenim unes 350 hectàrees pròpies i 500 més amb proveïdors.

En total, llavors, unes 2.500 hectàrees que donen origen a una important producció de vi. Quantes ampolles poden posar al mercat cada any?

Marqués de Riscal pot arribar a elaborar entre deu i dotze milions d’ampolles de vi a l’any, depenent lògicament de cada anyada. A Frank Gehry potser fem 500 ampolles; a Barón de Chirel, entre 15.000 i 20.000 ampolles, i en gran reserva, podem arribar a 30.000. Va molt en funció de cada producte.

Quina és l’aposta per la gamma alta?

Marqués de Riscal sempre ha fet una aposta molt clara pels productes de gamma alta, però evidentment quan s’és una companyia global, present en més d’un centenar de mercats, has de subministrar als teus proveïdors totes les gammes. Has de ser una companyia rendible per a ells en la seva cartera.

L’empresa ha assolir recentment una fita. Acaba de presentar un nou vi que es diu Tapias de Marqués de Riscal 2019...

És un Rioja únic. És un vi que procedeix de la finca Las Tapias, una de les més històriques de Marqués de Riscal. És a les terrasses de l’Ebre i continua produint cada any els millors caldos. És un vi de finca que distribuirem a través del sistema Le Place de Bordeus. I serà una sèrie triada de cinc négociants bordelesos els qui s’encarregaran de comprar-la, i després vendre-la en exclusivitat. Per això diem que Marqués de Riscal torna a Le Place de Bordeus, a la qual tan vinculada se sent des dels seus orígens. Així és com el celler comercialitzava una part dels seus vins al segle XIX.

I ho han celebrat en gran amb un tast històric.

És una ocasió bonica i especial. Per això pensem que calia fer un tast històric, que és una cosa que fa Marqués de Riscal cada molts anys i al qual es convida experts i personalitats relacionades amb el vi de tot el món.

I hi ha vins al tast d’una antiguitat sorprenent, autèntiques joies per als entesos...

Es fa una cuidada selecció de trenta anyades històriques. En aquesta ocasió les dividim en dues categories: les prefil·loxèriques –des del 1862, quan es va començar a embotellar el nostre vi, fins a l’any 1900– i les postfil·loxèriques, des de llavors fins als nostres dies. De cada anyada seleccionada s’han obert una o dues ampolles per al tast històric.

Fa uns dies el celler va sortir extraordinàriament ben parat en la llista anual dels World’s Best Vineyards...

Molt ben parat. Marqués de Riscal ha estat triada com la segona millor vinya del món en aquest certamen. I ho és, a més, per segon any consecutiu. Cap any des que existeix aquest rànquing hem quedat fora del top-10. És un reconeixement que ens omple d’orgull.

Llavors, s’han obert vins embotellats al segle XIX...

Això és el que té Marqués de Riscal que molt pocs cellers tenen al món. Som probablement els únics que podem organitzar un tast d’aquestes característiques. Ni tan sols els cellers francesos. Ningú les ha tingut guardades durant tant de temps en una col·lecció històrica que conserva ampolles any a any des de la seva primera anyada. I totes conservades en un mateix celler que aquí anomenem La Catedral. Són més de 140.000 ampolles.

Entenc que aquestes credencials són les que els han portat des de fa anys a invertir en enoturisme. Quina és l’aposta de Marqués de Riscal en aquest terreny?

Fa uns vint anys els cellers espanyols eren de portes tancades. No venia la gent. No ens havíem incorporat encara a un fenomen que ja era una realitat en molts països del nou món. Va ser llavors quan vam decidir fer el salt i ho vam fer a través de l’arquitectura amb la creació de la Ciutat del Vi a Elciego. Un projecte avui consolidat que ofereix al visitant tot un món d’experiències: restaurants, botiga, spa, vinoteràpia, etc. La guinda del pastís va ser l’Hotel Marqués de Riscal, dissenyat per Frank Gehry, que va tenir la idea de crear un chateau del segle XXI i de conjuminar l’històric amb el modern, barrejant art i naturalesa. Els seus panells de titani i acer s’han convertit en un símbol. Aquest complex ha arribat a assolir la xifra de 100.000 visitants en un any.

És un atractiu turístic i econòmic per a la zona...

L’important és que la zona prosperi. El nostre exemple s’ha estès i això és l’important. Si entre tots aconseguíssim tenir un Napa Valley, pel qual passin a l’any vuit milions de visitants, seria fantàstic per a tots. Com a novetat, t’avanço que volem fer una cosa similar a Rueda.

Un altre projecte enoturístic d’aquesta envergadura?

Sí. Una cosa semblant. A Rueda tenim un nou pla d’actualització de la producció del celler i un ambiciós projecte enoturístic que potenciarà el celler i la vinya, que té ja totes les certificacions de cultiu ecològic. Ho tenim molt avançat, però estem pendents, com sempre en aquest país, de la burocràcia. Encara que sembli mentida, ja fa cinc anys que ens barallem amb les llicències. Si de depengués nosaltres, començaríem immediatament i s’acabaria al més aviat possible.

El negoci depèn de l’aigua i de la terra. És lògic que hi hagi al sector una sensibilitat mediambiental cada vegada més gran.

Sí. Cal anar avançant en economia circular. A Rueda s’hi va començar a treballar ja fa deu anys i es tenen certificades, com deia, totes les hectàrees. I aquí, al celler d’Elciego, també s’hi han invertit molts diners, per exemple, en plaques fotovoltaiques que aporten a l’hotel un sistema eficient d’autoconsum.

El 2010 van comprar a la francesa Pernod Ricard la marca Marqués de Arienzo. Marqués de Riscal aposta pel creixement orgànic, creant noves marques, o pel creixement inorgànic, adquirint-les?

Apostem pel creixement orgànic, llançant noves marques com en el cas de Tapias o com en el cas de Barón de Chirel, en el seu moment; cosa que no no vol dir que si es presenta una oportunitat com la de Marqués de Arienzo, que va interessar sobretot pel seu patrimoni agrícola, no s’aprofiti.

El PNB defensa que hi hagi una denominació d’origen pròpia de Rioja alabesa? Quina postura manté davant aquesta proposta un celler com Marqués de Riscal, que està establerta en sòl alabès?

L’ha creat. Una altra cosa és que calgui esperar per comprovar si tira endavant, perquè depèn també de diversos tràmits. Jo no hi veig futur. No crec que ningú, que estigui bé, renunciï al patrimoni que representa una marca com Rioja, que ha costat tants anys fer-la i a la qual han contribuït molts cellers d’aquesta zona. Dins de la denominació Rioja ja existeix una subzona que és Rioja alabesa. L’espectre ja està perfectament cobert.