El congrés de dones del món rural reclama reduir la burocratització al sector
La trobada organitzada per l'Associació de Dones del Món Rural aplega més de 140 professionals a Sant Benet
Aspecte de la sala Montserrat del monestir de Sant Benet, durant el congrés / Carles Blaya
Més de 140 persones s'han aplegat aquest dijous al monestir de Sant Benet de Bages en el primer congrés Dones del Món Rural, que organitza l'Associació de Dones del Món Rural amb l'objectiu de debatre el futur del sector i de promoure la visibilització de les dones en un entorn professional històricament molt masculinitzat. Al congrés, obert no només a les sòcies de l'entitat i que ha comptat al matí amb la presència del conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, s'han abordat tres grans blocs temàtics: la salut econòmica del sector, l'emergència climàtica i el seu impacte ens els recursos hídrics, claus per a l'agricultura i la ramaderia, i el protagonista creixent de la dona al primari. “Som necessàries, imprescindibles, sense la pagesia no hi ha futur, no hi ha aliments, no hi ha paisatge, no hi ha territori”, ha recalcat Rosa Domènech, presidenta de l'entitat.
El primer bloc s'ha tractat en una taula rodona en què han intervingut Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació i fundador d’Obealimentària del Col·legi d’Economistes; Mirene Begiristain, doctora en Economia i investigadora en sistemes alimentaris sostenibles i agroecologia de la Universitat del País Basc (EHU); i Annaïs Sastre, sòcia de les Cooperatives L'Aresta i Arran de terra, experta en sobirania alimentària, agroecologia i ruralitats. Una de les principals conclusions del debat ha estat la necessitat de desburocratitzar una activitat econòmica molt condicionada per les polítiques agràries comunes i pel consegüent impuls administratiu cap a la concentració en grans grups alimentaris. La berguedana Maria Costa, responsable del projecte agroalimentari L'Escairador i coordinadora de l'associació de dones rurals, explica que el model actual "ens obliga a projecte intensius que afavoreixen l'agroindústra i no deixa marge per als petits productors". "Es fomenta la concentració en grans indústries. De fet, el 80% d'ajudes de la PAC a Espanya se'l reparteixen 22 empreses", recalca Costa, que lamenta, com s'ha insistit en la matinal, que les dures condicions administratives per tirar endavant una activitat siguin les mateixes per a les grans indústries que per als professionals de proximitat. A Catalunya, a més, diu Costa, "som els més restrictius quant a la normativa", quan la necessitat del sector és d'adaptar-se a unes pràctiques "més resilients" i a "mantenir la biodiversitat".
D'altra banda, durant el debat s'ha insistit en la necessitat que l'administració fomenti el coneixement per part del consumidor final dels processos de producció del primari. "Cal sensibilitzar la societat de quin és l'origen dels aliments i de quins són els seus costos", ha resumit Costa.
El segon bloc, titulat "La gestió eficient de l'aigua en el sector primari català davant la incidència del canvi climàtic», ha comptat amb una introducció de Gemma Puig, meteoròloga a l’espai del temps de TV3 i Catalunya Ràdio, i una intervenció de Joan Girona, investigador Científic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La necessitat de treballar en un entorn natural cada vegada més condicionat per l'emergència climàtica, fa que les dones del sector instin el Govern a adequar les polítiques per garantir una major eficiència hídrica. Puig ha alertat que els episodis de sequera seran cada vegada més regulars i intensos, un escenari que posa en estat d'alarma un sector professional sempre pendent del cel.
A la tarda el protagonisme ha estat per a diversos casos d'èxit de projectes impulsats per dones, com els de Susana Castells, impulsora de la Cooperativa Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre i Ecocastells (Deltebre); Mª Àngels Prat, ramadera del sector boví de llet de l’empresa Granja Can Thió - EFA Aymerich de Franciac (Caldes de Malavella); Marta Borràs, ramadera del sector porcí i co-fundadora de Dpagès (Solsona); Urgell Isus, sòcia-fundadora de l’associació Menja’t l’Alt Urgell i representant de Ramaderia de Ca l’Andreu (Alàs); Dolors Roca, pagesa i viticultora del projecte Fruita de Cal Roca (La Granada); i Judit Sogas, viticultora i enòloga del Celler Rubió de Sòls (Balaguer).
L'arrossaire del delta Marcela Otamendi / Carles Blaya
L'acte s'ha tancat un reconeixement a l’arrossaire i pescadora de les Terres de l’Ebre Marcela Otamendi per la seva trajectòria i per la feina en favor de la visibilització de la dona al sector, un reconeixement promogut per lassociació en col·laboració amb d’altres entitats vinculades al sector primari. “Vull agrair a les companyes, totes s’ho mereixen”, ha dit Otamendi. “A l’Associació de Dones del Món Rural he trobat la meva zona de confort, he descobert que no estic sola, m’heu donat força i mai he hagut de demostrar com soc. Això costa molt, sobretot quan et volen apartar com a nosaltres, i hem de dir molt fort que encara no hi ha cap polític que ens hagi pogut robar la nostra dignitat! No deixem que ningú decideixi per nosaltres. Llarga vida al Delta i a les dones del món rural”, ha conclòs la guardonada.
L’Associació de Dones del Món Rural va néixer el 2018 a partir de trobades de professionals del sector en les escoles agràries. El col·lectiu pretén incidir en la necessitat de fomentar polítiques públiques per al primari i també per l’empoderament de la dona al sector. L’associació compta amb 190 sòcies, de les quals 48 són de la Catalunya central.
Subscriu-te per seguir llegint
