No hi ha dubte que fer activitat física de manera regular és beneficiós per a la salut, no només per prevenir malalties sinó també per millorar la sensació de benestar i l'estabilitat de la personalitat. Durant l'etapa escolar els pares i les mares decideixen quines són les millors opcions esportives per als seus fills i filles, en funció de les afinitats dels nens i nenes, de les opcions que ofereixen les escoles, de la pràctica esportiva que havien fet ells o per recomanació d'algun professional.

Però arriba l'etapa de l'adolescència i es comencen a plantejar dubtes sobre aquesta continuïtat, els nostres fills i filles es plantegen si continuar o no aquesta pràctica esportiva. En aquesta fase de dubte hi pot haver diversos motius; un podria ser que ells no hagin escollit l'esport que volien fer i quan se senten una mica més valents i valentes ens ho diuen. També pot passar que el canvi d'una pràctica escolar a una de federada impliqui competir i no tothom està preparat per afrontar la competició ni tothom té necessitat de competir amb els altres. Es poden trobar que l'exigència física i tècnica és més elevada i que els faci por o mandra esforçar-se més, o que pensin que no estan a l'alçada de la resta de companys i compa-nyes. S'hi afegeix, a més a més, que els nois i les noies canvien les seves prioritats, necessiten passar estones amb els seus amics i ser acceptats dins el grup. Si comparteixen la mateixa disciplina esportiva l'abandonament és menys probable però sinó cal tenir molta seguretat per reafirmar-te dins el grup.

Els que acompanyem grups d'esportistes d'aquestes edats i que compartim hores d'entrenament i activitats complementaries com trobades, estades, campus, competicions... sabem i coneixem les possibilitats de cadascun d'ells i sovint som exigents. L'exigència que tenim amb aquests nois i noies va acompanyada de felicitacions perquè sovint la vergonya o la manca d'autoestima els fa minvar les seves possibilitats. Abans de donar suport a l'abandonament de la pràctica esportiva dels nostres fills i filles cal assegurar-nos que la causa no sigui l'exigència de l'activitat. L'exigència no és un valor gaire preuat actualment. L'exigència i l'esforç són requisits per millorar i superar pors.

L'exigència és un ingredient indispensable per assolir fites. Els nostres esportistes, fills, alumnes han de conèixer aquest valor, perquè si no és així sempre que hi hagi alguna cosa que els costi acabaran abandonant.