23 de setembre de 2019
23.09.2019
RETALLS D'EDUCACIÓ

«Les tradicions culturals a l'escola»

Moltes vegades hem observat celebracions on no es té en compte l'infant: nens que se sentien violentats per haver de pujar a un escenari...

23.09.2019 | 09:39
Una nena recitant una poesia

La celebració de les tradicions a les escoles sorgeix en la transició democràtica, en què les escoles catalanes havien de refermar la seva identitat i consolidar aquestes festes des d'una perspectiva cultural pròpia i identitària. Actualment, trobaríem justificacions sobre que les celebracions d'aquestes tradicions serveixen per apropar la cultura popular als infants nouvinguts i també per perpetuar-les, i que donen una certa identitat cultural als nens i nenes. Ara bé, hem reflexionat prou sobre com aquestes activitats ens ajuden o no en l'assoliment dels objectius educatius? Les fem per costum, tradició, inèrcia, o les dotem d'un component educatiu molt clar? Se segueixen perpetuant en el calendari escolar sense fer-hi esment i es fan perquè toca?

Hi ha un altre factor important en l'anàlisi d'aquestes tradicions i costums culturals celebrats a l'escola, i és precisament l'origen judeocristià de la majoria d'ells. Com compaginem la laïcitat de l'escola amb la celebració d'aquestes tradicions populars? És evident que les tradicions culturals tenen a veure amb la nostra història i que provenim d'on provenim. El fet que l'origen de la majoria de celebracions populars tingui a veure amb factors religiosos no ens hauria d'eximir d'incorporar-les a l'escola, atès que transcendeixen aquest fet i tenen un pes cultural específic. Ara bé, creiem sincerament que és un repte de l'escola poder tant explicar l'origen d'aquestes tradicions com incorporar-les en el desenvolupament de l'escola d'una manera respectuosa amb totes les creences religioses, i amb un treball d'aproximació a les religions des d'un interès cultural i històric.

Creiem, doncs, que actualment no hi ha prou debat i reflexió sobre aquest tema i que és molt necessari per tots els components que té. No només els que hem abordat fins ara, sinó analitzant com es relacionen aquestes activitats amb els objectius educatius del centre i com les portem a terme si realment ens estem creient que l'infant ha d'estar al centre de l'educació. Amb això volem dir que, moltes vegades, hem observat celebracions on no es té gens en compte l'infant: castanyeres a l'escola bressol que fan por als infants i acaben tots plorant desconsoladament; infants incòmodes amb el que els han posat per disfressar-se a l'escola, que només volen treure's la disfressa o la perruca o el que sigui que els han col·locat al cap i anar a jugar; infants que s'han hagut d'aprendre el poema de Nadal sense entendre'n del tot el significat i que se senten violentats en haver de pujar a un escenari a recitar-lo per als pares; i un llarg etcètera de situacions on els educadors hem posat l'activitat al davant dels interessos i necessitats dels infants.

Seria, doncs, potser l'hora de renovar conceptes i replantejar-nos el perquè i també el com treballem aquestes tradicions a l'escola. Estem en un moment en què no pot prevaldre l'«així s'ha fet sempre», que ens porta a una immobilitat permanent i que no ens deixa avançar cap als canvis que volem i en els quals creiem fermament. Començar per aquí ens ha de servir per reproduir la reflexió en altres àmbits i esferes de l'escola i iniciar un moviment en el qual no podem donar res per bo si no prové d'una reflexió en profunditat i d'un consens en el si de la comunitat educativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
activitats amb nens

Plans per fer en família

Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes! 

 
L'últim El més llegit