La selecció espanyola de futbol va quedar inclosa en, possiblement, el grup més complicat dels sis que conformaran la fase inicial de la primera Eurocopa, amb 24 seleccions, que s'ha de disputar l'estiu que ve a França. El conjunt de Del Bosque s'enfrontarà a una canviada República Txeca, a una Turquia classificada a l'últim minut de la fase classificatòria i amb Arda Turan a les seves files, i a una Croàcia que disposa d'un altre blaugrana, Ivan Rakitic.

Dels tres rivals, els croats semblen els més forts i, a més, són els únics que han jugat contra Espanya en un altre gran campionat anterior. L'equip balcànic i l'hispà es van enfrontar, també, en el darrer partit de la primera fase de l'última Eurocopa. Espanya va guanyar per 0-1 amb un gol de l'extrem Jesús Navas. Passen a la següent ronda els dos primers de cada grup i els quatre millors tercers.

El seu torneig

La República Txeca té en l'Eurocopa el seu torneig amb més èxit dels últims anys. S'ha classificat per a totes les fases finals des del 1996, en què va jugar la final. També va ser semifinalista el 2004 i el 2012 va arribar a quarts de final. Contrasta amb la seva nul·la capacitat de classificar-se per als mundials. L'equip de Pavel Vrba va fer una bona fase de classificació, coronada amb una victòria a Holanda.

Els jugadors del Viktoria Plzen són la base d'una formació rocosa i sòlida que té encara com a gran estrella el porter de l'Arsenal Petr Cech. El màxim golejador de la fase de grups va ser el davanter Borek Dockal, de l'Slovan Liberec, amb quatre anotacions, i només van perdre dos partits, al camp d'Islàndia i a casa contra Turquia. Els txecs i Espanya es troben per primer cop en un gran campionat des que Txèquia es va separar d'Eslovàquia.

Turquia, imprevisible

La selecció otomana és un cas similar a la txeca. Sol entrar a totes les Eurocopes, tot i que va estar-ne absent en l'última, i fins i tot va arribar a les semifinals del 2008 i als quarts de final del 2000. Feia vuit anys que no accedia a un gran campionat i va arribar-hi després d'un gol a l'últim minut de Selçuk Inan contra Islàndia en la fase de grups, que la va fer accedir al torneig com a millor tercera del seu. El blaugrana Arda Turan és l'autèntica estrella, malgrat que el màxim golejador va ser el davanter Burak Yilmaz, del Galatasaray, també amb quatre encerts. Es retrobarà amb la República Txeca, contra qui ja va jugar a la fase de classificació. Cadascun dels dos equips van guanyar els partits a domicili.

Turquia i Espanya tenen un precedent històric en grans torneigs en qüestions de classificació. Pel Mundial de 1954, un sorteig va haver de determinar qui havia d'anar al campionat de Suïssa, ja que hi havia hagut empat en l'eliminatòria. Un nen italià va treure la bola turca i va deixar els hispans fora de competició.

Irregularitat croata

Croàcia va fer una fase de classificació marcada per un fet extraesportiu. L'aparició d'una creu gammada en el tall de gespa d'un partit contra Itàlia a l'estadi Poljud de Split va provocar que li prenguessin un punt i que caigués en picat. Afortunadament per als seus interessos, una victòria a Malta en l'últim partit, combinada amb una derrota de Noruega en territori transalpí, va provocar la seva classificació.

Croàcia és l'adversari de més talent, amb una tripleta de gran categoria formada pels centrecampistes Modric, del Reial Madrid, i Rakitic, del Barça, i pel davanter Mandzukic, de la Juventus. De tota manera, té grans baixades de tensió que no li permeten avançar en grans torneigs. En els últims, l'equip balcànic no va superar la fase inicial. En la fase prèvia, Ivan Perisic, davanter de l'Inter, amb sis gols, va ser el màxim anotador del conjunt d'Ante Cacic.

França-Romania, inauguració

La resta del sorteig, amb grans estrelles d'anteriors torneigs, va determinar que l'equip amfitrió, França, i Romania obriran el torneig en un grup que veurà una mena de derbi entre Albània i Suïssa, dues seleccions amb jugadors fàcilment intercanviables. La primera fase tindrà duels especials, com el britànic Anglaterra-Gal·les, el del polonès Lewandowski contra els seus companys del Bayern alemany o el d'Ibrahimovic contra Itàlia. La Portugal de Cristiano tindrà adversaris amb poca tradició recent.