L'Anoia es va endur el triomf en motos del Dakar 2017. No va ser d'un pilot, però sí de qui els dirigeix. Jordi Viladoms es va estrenar amb èxit com a director esportiu de KTM un any després de penjar el casc.

No donen cap tuareg, per als directors esportius campions?

No [riu], no el donen, però de tota manera estic molt satisfet. L'equip havia encadenat una llarga ratxa de victòries i sempre penses que potser arribaràs tu i es trencarà. No ha estat així tot i la molta competència que hi havia i les dificultats a causa de la navegació.

Representava més pressió, per a vostè, no trencar la ratxa?

Sincerament, sí. Era una responsabilitat, però nosaltres jugàvem la carta de la continuïtat d'un equip format. Jo he intentat ser al seu costat, treure'ls tota la pressió possible i facilitar-los la vida durant la cursa.

A la quarta jornada es va haver de retirar per caiguda el seu home fort, Toby Price, vigent campió. Com es gestiona?

Va ser una gran preocupació, però també hem de tenir en compte la qualitat dels pilots que quedaven. Sunderland va ser segon al mundial l'any passat; Walkner havia estat campió del món l'any anterior. Teníem un bon grup amb el qual continuar la feina.

Que Sam Sunderland es convertís en el líder de l'equip, ho va marcar la situació de cursa o va ser una jugada establerta?

Això ho determina la cursa. Nosaltres no donem ordres perquè un tingui avantatge sobre l'altre a l'inici de la prova. No ho podem fer, perquè si jugues totes les cartes a favor d'un i aquest et falla, no et queda res. En Sam es va situar millor i al final va ser qui va guanyar.

Com va ajudar la sanció d'una hora a Joan Barreda en la segona jornada de competició?

Estratègicament, ens va anar molt bé. Ell i Paulo Gonçalves apareixien com els nostres grans rivals i et dóna molta calma si són darrere. Teníem Van Beveren a prop, però indubtablement no és el mateix. Tenir Barreda lluny ens va ajudar a no haver d'arriscar tant i a poder plantejar amb més tranquil·litat les etapes.

Pensa que pot prosperar, la reclamació posterior que va fer Honda, sobre la sanció?

No sé com està el tema, però crec que no tirarà endavant. Encara més, si els comissaris haguessin estat estrictes, la sanció encara hauria d'haver estat més gran, d'una hora. Suposo que Honda ha protestat perquè és el paper que ha de fer, però si es mira el reglament, no tenen raó. No penso que ens prenguin la victòria d'aquí a unes setmanes.

Durant el Dakar hi ha hagut crítiques al seu excompany Marc Coma pel recorregut, per anar a Bolívia en època de pluges i pel seu plantejament de prova. Hi està d'acord?

Doncs no. Hem de tenir en compte que és una cursa imprevisible, però no critico res del recorregut. Hem d'agrair a aquests països que ens hi deixin córrer, perquè d'altres no ho han volgut. Sabem que hi plou, però no s'hi pot fer cap altra cosa. A més, el sistema de navegació d'enguany jo el reclamava des de feia anys. Els darrers Dakar s'havien convertit en Bajas, amb massa velocitat. Ara hi ha més seguretat per als pilots, no es va tan de pressa.

Li hauria agradat haver-lo disputat?

Doncs sincerament, sí, moltíssim. És el tipus de recorregut semblant a l'any en què vaig ser segon, que s'adapta a les meves característiques, però tampoc no puc dir que ho hagués fet bé. En la cursa hi intervenen molts factors.

L'ha sorprès la tercera posició de Gerard Farrés?

No tant. Entrava dins de les possibilitats. Durant l'any li vaig anar dient que al seu equip estaven fent molt bé les coses i que s'havia envoltat de la gent adequada. S'ha convertit en el capità d'aquest grup i ha recollit els fruits de dos anys de feina ben feta.

Ell reclama una moto oficial. Hi ha lloc, al seu equip?

No n'hi ha perquè tots els pilots, Sunderland, Walkner, Price i Laia Sanz, tenen contracte en vigor. Però sempre hi ha un punt de trobada entre les demandes d'un i el que pot oferir l'altre. Ell reclama millor material, i això ho tindrà segur. Estem en contacte durant tot l'any amb l'equip Himoinsa i les actuacions que fan han de provocar que KTM els subministri més possibilitats mecàniques de cara al 2018.

Va deixar la moto la primavera passada i des de llavors és director esportiu de KTM. Com ha canviat la seva vida?

Viatjo molt més. Ha estat com una benvinguda al món real. Abans tenia la pressió de les curses i ara he d'invertir-hi moltes hores, en la feina.

Va prendre la decisió en el moment adequat, vist amb perspectiva?

Crec que sí. Cap dia no he trobat a faltar sortir a competir, cór-rer jo, i això m'alegra. Em pensava que em succeiria ara al Dakar, però no ha estat així. He viscut la cursa des d'un altre punt de vista i el tema de les estratègies i de preparar com han d'actuar els pilots m'apassiona. A més, aquesta és una feina sense data de caducitat, no com passava en l'altra. Ara, mentre KTM confiï en mi, puc anar fent. Tinc una ocupació de llarg recorregut.

Tem que la seva relació amb els pilots, que són excompanys, sigui més de col·lega que no pas de cap?

Tenim l'avantatge que la relació dins de l'equip era boníssima abans i ara ho és tant o més. En alguns moments he de fer de cap, però ells m'ho fan molt fàcil. A més, la manera de gestionar la situació, sense donar protagonisme a un per damunt dels altres, em facilita molt les coses i crec que és l'adequada.

L'equip del 2018 serà el mateix que el d'aquest any?

Si no passa res, el del 2018 i del 2019 . Tenen dos anys de contracte i mantindrem la continuïtat.