«L'examen el portem molt bé. L'estem preparant aquests dies i el tenim molt a punt», explicava la setmana passada Carles Sixto, gerent de l'ICL Manresa, al final de la presentació de la nova estructura esportiva del club. «Estem molt més preparats que qualsevol de les altres vegades que ens hem reenganxat», va afegir el conseller Fèlix Salido sobre la possibilitat de superar l'auditoria si tornen a convidar el club a ser a l'ACB. Però no només el Bàsquet Manesa està fent els deures. També s'hi estan esforçant el Burgos i el Gipuzkoa, els dos clubs que han assolit l'ascens esportiu des de la LEB Or. I els castellans, gràcies a una injecció econòmica de les administracions públiques, són més a proper d'aconseguir pujar.

El CB Miraflores, el nom oficial del Burgos, va tancar la setmana passada un acord de patrocini amb l'Ajuntament de la ciutat de 2,2 milions d'euros en el propers quatre anys. L'entesa preveu destinar 700.000 euros el primer any i anar disminuint la quantitat a mesura que avancin les temporades (600.000, 500.000 i 400.000 euros, respectivament).

Suport de l'Ajuntament

Aquest acord amb el consistori està pendent de la seva ratificació en el proper ple municipal. «Es pot aprovar per unanimitat o per una amplíssima majoria. Això és molt positiu. A veure si entre tots som capaços de tenir per fi un equip a l'elit del bàsquet», declarava l'alcalde de Burgos, el popular Javier Lacalle. «Tenim la més gran de les il·lusions, com tota ciutat. Nosaltres complirem el que se'ns ha demanat com a institució i esperem que entre tots puguem viure una important alegria», afegia l'alcalde.

El club també està pendent de concretar l'aportació econòmica de la Diputació, un complement a la rebuda de l'Ajuntament. En aquest cas, 500.000 euros en quatre anys. Aquest era el pla inicial, a l'espera de confirmar-se.

Per tant, entre l'Ajuntament i la Diputació, el Burgos acabaria rebent 2,7 milions d'euros en quatre anys per fer front a l'ascens. Una injecció econòmica vital, sobretot per pagar el primer any: 2,34 milions d'euros de valor de participació, la nova figura proposada per l'ACB per substituir el cànon d'accés, més 2,3 milions d'euros de pressuport mínim.

Unes quantitats, però, que podrien no ser les definitives: són una proposta feta per l'ACB per si abans del 5 de juliol no hi ha un acord amb la federació espanyola i el consell superior d'esports per establir uns nous requisits d'accés a la lliga. «El que va proposar l'ACB es el mateix gos amb un altre collar», declarava el president del Burgos, Jesús Martínez, al programa de ràdio Basket al dia. «Són quantitats desorbitades per un primer any d'ascens».

Per al Burgos, seria més senzill cumplir un altre dels requisits que imposa l'ACB als clubs que la formen: tenir un pavelló amb una capacitat mínima de 5.000 espectadors. Aquest aforament és el doble d'El Plantío, on juga el Burgos els seus parits. Però el club podria disposar del Coliseum, una plaça de toros que fa les funcions de recinte poliesportiu. Amb capacitat per a més de 9.000 espectadors, allà hi ha jugat partits la selecció espanyola de bàsquet.

El Gipuzkoa, més lluny

L'altre club de la LEB Or que va assolir l'ascens esportiu, el Gipuzkoa, també intenta fer els deures. Però en el seu cas, amb menys èxit que el Burgos. El conjunt basc va renunciar l'estiu passat a l'ACB, després tres descensos esportius en quatre anys, perquè el projecte «inviable tant esportivament com també econòmicament», explicava llavors la presidenta del club, Nakane Arzallus.

El Gipuzkoa va aprofitar el descens per sanejar els seus comptes. Una acció que, al mateix temps, el va debilitar econòmicament per afrontar un ascens. I ara, un any després, les noves condicions ACB tampoc els són favorables, malgrat la reducció de la quanitat dels requisits.

L'única solució del Gipuzkoa per afrontar l'ascens seria aconseguir una rebaixa per part de l'ACB del valor de participació a la lliga (2,34 milions). El Gizpukoa podria argumentar que el 2006, quan va ascendir per primer cop, va pagar a fons perdut el cànon d'accés a la lliga. Però si ara reclama aquella quantitat, també ho podrien fer els últims clubs que l'han abonat els darrers anys.