Després de no poder participar al memorial de l'any passat per lesió, Mar Juárez ha estrenat la temporada amb victòria en la categoria sènior femenina. La marxadora de l'Avinent Manresa no ha pogut començar millor el curs, ja que a més competia en una ciutat que, per a ella, és especial. A partir d'ara els reptes són majúsculs per a la vigent campiona absoluta de marxa a Catalunya, que ja es prepara per al Campionat d'Espanya i té en ment competir en distàncies més llargues. La primera prova de la temporada l'ha superat amb molt bona nota.
Com s'ha sentit en el retorn a la competició?
Bé, molt bé. Com que és el principi de la temporada encara no he marxat gaire. La veritat és que és difícil començar, però estic molt contenta. El circuit m'ha agradat molt, l'ambient també. M'he trobat molt bé.
La temporada acaba de començar. És difícil tornar a agafar el ritme per competir?
Només fa dues setmanes que entreno, al principi corria. En marxa es necessita una mica de temps per assimilar la tècnica i trobar la comoditat, i com que fa poc que entreno em trobava una mica freda. Tenia por per veure com anava, però al final ha sortit bastant bé, vist el que tenia pensat prèviament.
Quins són els objectius que es marca de cara al curs que acaba de començar?
El campionat d'Espanya. No guanyar-lo, peruqè hi ha gent molt bona, però sí quedar entre les cinc primeres. A més, també vull acumular metres perquè en un futur vull provar la distància de 50 quilòmetres.
Competir a Manresa és un factor especial per algú que forma part del seu club?
És molt diferent. Precisament ho parlava amb els meus companys d'entrenament mentre venia. L'any passat no vaig sortir per una lesió al maluc i no vaig poder viure la sensació que he tingut avui. Vulguis o no, venir a competir a Manresa és una motivació extra per a mi, ja que porto els seus colors durant tot l'any.
Una competició així, situada en un punt important com és el Passeig, pot ser un impuls per a aquest esport?
La marxa no es coneix gaire i s'acostuma a fer als afores de les ciutats per no molestar. Fer-ho aquí al mig no només serveix perquè els nens s'interessin en practicar l'esport, sinó perquè la gent comenci a conèixer la marxa i en parli. Mentre estava competint, sentia gent que deia: «Eh, avui fan marxa aquí?», i s'hi quedaven.
