Núria Marquès (Castellví de Rosanes, 1999) és una de les esportistes del moment a l'estat. Amb sis medalles, tres d'or, dues de plata i una de bronze, ha estat la reina dels Mundials Paralímpics de Mèxic. Ja havia guanyat un or i una plata als Jocs de Rio de Janeiro, i ara ha estat la consolidació d'una estrella.

Ja va aterrar bé, després de l'èxit a Mèxic?

De mica en mica. No paro en tot el dia des que vaig tornar i, com que em vaig perdre molts dies de classe a la universitat, ara ho he d'anar recuperant tot. Però estic contenta, vam fer un bon campionat, tot i l'entrebanc amb l'ajornament.

Com li va afectar el fet que el Mundial, que s'havia de fer l'octubre, s'ajornés al desembre per culpa del terratrèmol?

Em va afectar bastant. Ja érem al CAR de Sierra Nevada, ens havíem entrenat molt i quatre dies abans ens diuen que s'han ajornat i que no se sap ni si es faran. Durant aquells dies no sabíem com havien quedat les instal·lacions i hi havia molta incertesa.

Va mantenir el mateix ritme d'entrenament durant aquest temps en què tot estava en suspens?

No vaig deixar la piscina, tot i que no m'entrenava amb la mateixa intensitat. Hi havia notícies de països que havien decidit no anar al mundial, com va passar, però per sort al final es va celebrar.

Venia d'uns Jocs en què ja havia obtingut dues medalles. Com la va ajudar, l'èxit a Rio, a fer un salt en la seva ambició?

Els Jocs em van ajudar molt personalment a l'hora de saber on podia arribar. Els resultats van ser molt bons i van acompanyar. Treballes moltíssim i et sacrifiques molt per arribar-hi perquè els Jocs són el màxim en el nostre esport i és un cop cada quatre anys. Jo hi volia anar com fos sense saber si hi tornaria, tot i que ara estic convençuda que ho faré. En aquest sentit, el mundial d'aquest any ha estat més difícil ja que la motivació de l'any després d'uns Paralímpics no és la mateixa.

Però ara tindrà cada any un desafiament diferent, o europeus, o mundials o Jocs. S'està acostumant a la rutina necessària per a la seva carrera?

Sí, d'ara en endavant serà així i aquesta experiència m'anirà bé. A mi m'agrada competir, i sempre ho faig en el màxim de proves possibles, tot i que les meves fortes són els 100 i els 400 esquena.

A Mèxic ha guanyat proves en esquena, en crol, en papallona i en estils. En què l'ajuda, el fet de ser tan versàtil?

De fet, competir tant també em va bé per controlar els nervis. El meu estil fort és l'esquena, però si em centrés només en aquest, potser em cremaria entrenant o em saturaria de confiar totes les possibilitats en aquestes curses. A més, guanyes experiència a la piscina i també millores en d'altres estils.

El seu objectiu és millorar en les teves proves preferides o ampliar el ventall a d'altres?

Bé, de fet ja no es pot ampliar gaire, ja que prenc part en moltes. Potser sí que podria millorar en la braça, sobretot per a les proves d'estils. No l'he perfeccionada perquè no m'ha acabat d'agradar mai, tot i que segurament és necessari i ara ho faré.

L'any que ve tens europeus a Dublín. El fet d'afrontar-los com a favorita li genera pressió?

Dels països que no eren a Mèxic segurament les britàniques seran les que em poden fer més competència. Per a mi, ser favorita no significa tenir pressió. M'agrada tenir la màxima competència possible per saber que si has guanyat, ho has fet davant de les millors. Pel que fa a les marques, lluito per millorar-les, m'hi esforço molt.

Doncs a Mèxic no devia poder millorar gaire, per l'altura...

Sí, no et permetia fer bones marques per aquest tema, però ho vam poder gestionar bé.

Com afronta l'esclat mediàtic dels èxits?

M'agrada molt que es destaqui la victòria dels esportistes d'aquí i que es doni veu als mitjans de comunicació a un esport minoritari com el nostre.