David Navarro, un manresà de 19 anys que estudia un grau superior d´Animació d´activitats físiques i esportives (AAFE), és un dels millors jugadors d´hoquei patins de les nostres comarques. A les files del CP Manlleu i sota la direcció del tècnic navassenc Jordi Garcia, Navarro s´ha proclamat enguany campió de Catalunya i subcampió d´Espanya júnior, i a més ha jugat partits amb el segon i el primer equip, que lluita per pujar a l´OK Lliga.

Com es va iniciar en el món de l´hoquei patins?

Quan tenia cinc anys, va sortir una notícia a Regió7 sobre la intenció de crear un equip d´hoquei, i vaig ser el primer d´apuntar-me al CP Manresa.

Va ser al CP Manresa fins fa quatre temporades, quan va fitxar pel Manlleu. Com valora el seu pas pel club manresà?

Recordo de forma molt positiva la meva etapa al CP Manresa, ja que els seus entrenadors m´ho van ensenyar pràcticament tot.

Com es va produir el seu fitxatge per l´entitat osonenca?

En la meva darrera temporada al CP Manresa vaig jugar el campionat de Catalunya amb la selecció de Barcelona, i allà em van veure. El meu tècnic, que també era porter del primer equip del Manlleu, em va comunicar que estaven interessats en mi. Vaig anar a fer un entrenament amb ells, i després ja em van fitxar.

Com van ser les seves primeres temporades a Manlleu?

Quant a adaptació no van ser gens fàcils, i em vaig haver de posar molt les piles per tenir un lloc a la plantilla.

La temporada passada van ser subcampions de Catalunya i campions d´Espanya. Com ho va viure?

A la lliga vam ser molt regulars excepte en dos partits, i vam arribar als campionats en el nostre millor moment de joc. En el català vam caure en els penals davant el Barça, però, tot seguit, en el meu debut en un estatal, ens vam prendre la revenja.

Van haver de remuntar a la segona part i vostè va fer el gol decisiu...

Sí, vam arribar al descans amb un 2-0 advers, però el tècnic ens va saber transmetre el missatge correcte i vam poder remuntar. És cert que fa gràcia marcar el gol decisiu, però sóc conscient que tot l´equip va fer una gran feina.

I enguany van ser campions catalans.

Vam arribar bé al campionat i, tot i que a la fase de grups vam empatar dos partits, vam passar a semifinals. Allà vam superar el Reus amb certa comoditat i vam jugar una disputada final contra l´Arenys, que vam poder decidir quan faltaven deu minuts per al final. Vam estar més contents que amb el triomf de l´estatal de l´any passat, ja que guanyar un campionat de Catalunya és més complicat, hi ha més nivell.

En canvi, en l´estatal, que es va fer a Astúries, no van poder superar l´Arenys.

Personalment vaig arribar al campionat amb un esquinç al peu esquerre que em va minvar en els dos primers partits. Tot i això, vaig poder ajudar els companys. A les semifinals vam haver de remuntar contra el Liceo, i la final va ser encara més dura, ja que l´Arenys ens va empatar quan faltaven 30 segons per al final i va fer el gol de la victòria quan en quedaven 50 per al final de la pròrroga.

A més de l´equip júnior, habitualment ha jugat partits amb el segon i el primer equip del club. Amb aquest últim s´estan jugant l´ascens a l´OK Lliga. Creu que ho assoliran?

No depèn de nosaltres, però pot passar de tot, hi ha molts equips amb possibilitats d´aconseguir-ho. Però si fem les coses bé, crec que podrem arribar a jugar a l´OK Lliga la temporada vinent.