Una visita escolar a les velles instal·lacions que l'Egiba tenia en unes dependències de Fecsa al carrer Sant Andreu de Manresa va ser premonitòria. Thierno Boubacar, llavors amb vuit anys, va provar el llit elàstic. Era al matí i, el mateix dia a la tarda, després de sortir del Pare Algué, va tornar al gimnàs perquè no n'havia tingut prou. D'aquesta manera va néixer un gimnasta que, malgrat que encara és una promesa, ja ha fet realitat, amb disset anys, alguns dels seus somnis, tot i que n'hi queden encara molts més per realitzar en una disciplina tan dura i tan poc agraïda econòmicament com és la gimnàstica artística.

Amb nou anys va entrar en la dinàmica d'entrenaments de l'Egiba, amb sessions cada cop més tecnificades en veure la seva evolució fins que, en l'actualitat, està becat al CAR de Madrid al costat d'alguns dels companys de la selecció espanyola. El proper curs ja en farà tres que és a la capital estatal, on estudia batxillerat. No va ser una decisió fàcil marxar de Manresa perquè «al començament va ser dur, però ho vaig assumir i ara ja hi estic acostumat, tot i que m'agradaria poder venir més cops a casa» diu Boubacar.

Fa uns dies, Thierno Boubacar va aconseguir un dels resultats més destacats de la seva encara curta carrera esportiva, ja que es va imposar, per equips, amb el combinat absolut d'Espanya, als Jocs del Mediterrani, i amb un protagonisme seu destacat. En paral·leles, salt i cavalls amb arcs, el gimnasta de l'Egiba va fer una de les tres millors notes dels quatre participants d'Espanya. «El nivell va ser alt, sobretot el dels francesos, que van portar un equip potent. Van ser un os dur de rosegar, però amb un bon treball ho vam aconseguir. Aquest resultat ajuda, sens dubte, a continuar amb la preparació que tenim per davant. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa».

Nacionalitzat espanyol

Thierno Boubacar és de Guinea Conakry, però de ben petit va venir, amb la seva família, a viure a Manresa. Actualment, i des de fa uns anys, disposa de la nacionalització espanyola, que va demanar com a esportista d'elit per poder formar part de la selecció estatal i competir internacionalment. I és que com ell mateix reconeix, «a Guinea Conakry, em sembla que no coneixen gens l'esport de la gimnàstica artística».

La dels Jocs del Mediterrani (era el més jove de la selecció) no ha estat la primera internacionalitat de Boubacar. El 2015 ja va prendre part a la Berlín Cup com a júnior , i en la mateixa categoria, en l'europeu de l'any següent. Degut a una nova normativa, l'any en el qual els gimnastes compliexen els divuit anys, ja són sèniors, i aquest és el cas de Thierno Boubacar. «M'estic adaptant bé a la nova categoria», reconeix el manresà. Com a sènior ha pres part en una competició per equips a Àustria i, de forma individual, en una altra a Portugal.

En l'actualitat, al CAR de Madrid, els seus entrenadors són Fernando Siscar (seleccionador estatal), Isaac Botella i Benjamín Bango. Aquest any és especial per als gimnastes de la selecció estatal absoluta. La celebració de l'Europeu a l'agost i del Mundial a l'octubre fa que «no tinguem vacances perquè hem d'allargar la càrrega de treball. A Madrid tenim dues sessions diàries d'entrenament». Respecte a les possibilitats de ser mundialista, Thierno Boubacar té clar que «en són moltes i espero estar entre els cinc o sis escollits. Aquest juliol, el dia 14, hi ha els campionats d'Espanya, que serveixen de control i de referència per al seleccionador, però no solen ser decisius per a la convocatòria definitiva de les màximes competicions internacionals».

Treballa els sis aparells

Thierno Boubacar, de moment, no s'ha especialitat en cap aparell. Ell comenta que «faig els sis, tot i que per les condicions físiques de cada gimnasta és cert que ens trobem més còmodes amb uns i no amb uns altres aparells. En el meu cas, les paral·leles i el cavall amb arcs són els preferits; en canvi, les anelles i el salt no se'm donen tant bé. Els més joves el que treballem és la perfecció dels exercicis i , sobretot, guanyar dificultat en els diferents elements, per poder ser més puntuats, tot i que s'ha de buscar l'equilibri perquè si el teu exercici té molt nivell de sortida però no està ben executat, la puntuació també baixa molt».

Cap compensació econòmica

Al CAR de Madrid no tot són flors i violes per a Thierno Boubacar. El gimnasta de l'Egiba està becat, però malgrat ser un component de la selecció estatal absoluta, no rep ni una mínima compensació econòmica a part del que és l'allotjament, els estudis i la manutenció, allò que es diu, ni per fer un gelat i, és clar, s'ha de pagar els viatges cada cop que ve a Manresa a veure la seva família.

Thierno Boubacar diu sobre això que «fins que no hagis participat en un Mundial, no reps cap beca. Els gimnastes que són de Madrid si que reben 3.000 euros a l'any de la Federació Madrilenya. En el meu cas, però, tinc molt clar que seguiré essent de l'Egiba i que el Lluís Márquez és el meu entrenador quan estic aquí, per tant, no canviaré de federació. De l'Egiba, en tinc molt bon record i està clar que és la meva entitat i amb ells em quedo i competeixo en els campionats que participen. El que sí que vull aprofitar és que clubs europeus fitxen gimnastes per a les seves lligues i és molt possible que jo vagi a Alemanya per rebre alguna compensació. Dependrà de si estic convocat per al Mundial de poder-hi anar més o menys jornades».