Martín és un manresà de 45 anys que va conèixer les curses de muntanya gràcies al triatló. A banda de presidir el nou club de curses de muntanya a Manresa, està al capdavant de l'Escola de Triatló de l'Ateneu les Bases.
Quan decideix dedicar-se a les curses de muntanya?
A raó d'un accident que vaig patir de jove vaig descobrir la natació, aquesta em va fer descobrir el triatló, i després vaig començar a preparar maratons. Tot va molt relacionat, fins que finalment vaig descobrir les curses de muntanya.
I quin tret distintiu té aquesta modalitat respecte a les altres?
Bé, jo penso que la pau i la calma que et dona la muntanya. El que sento amb les curses de muntanya no havia sentit abans. És una sensació d'alliberació. Penso que sóc un privilegiat.
Per què destaca el projecte de Bravo Trail?
Tenim un projecte esportiu ben cuidat i molt il·lusionant. Realment hem ajuntat un grup de persones molt talentoses.
En aquest club aposteu per la formació de joves en curses de muntanya. A què respon la necessitat de crear una escola?
Doncs a una necessitat d'assegurar unes bases i una continuïtat i d'oferir un espai als nens on poder practicar aquest esport. Si no transmetem la il·lusió d'aquest esport als més menuts no serveix de res.
Per què la Joviat per acollir aquesta escola?
Realment perquè és el centre més proper a la muntanya. Vam vendre el projecte allà i els va agradar des del primer moment. Tot ha anat molt rodat.
Com creu que les curses de muntanya poden atraure l'atenció dels més menuts?
La veritat és que primer t'ha d'agradar. Però bé, avui dia passa com en tots els esports. Al final el nen o nena que comença a practicar un esport ho fa perquè té un referent, moltes vegades. Les curses de muntanya tenen molts referents, com Kilian Jornet o Núria Picas. A través d'ells, els més petits es poden engrescar.
