L'escola de tir del Club Tir Precisió Manresa va néixer el setembre del 2012. Els mundialistes Josep Perarnau i Mercè Mas van proposar el projecte a la junta directiva i es van oferir per transmetre els seus coneixements. Els directius van entomar el repte.

Mercè Mas, monitora de l'escola, assenyala que «els aprenentatges tècnics bàsics consisteixen a saber quina és la posició del cos i de la cara més adequades per ser precís a l'hora de tirar, així com trobar la manera d'agafar la carrabina idònia per a cada alumne». Alhora, se'ls transmeten les mesures de seguretat necessàries per dur la carrabina i moure's per les instal.lacions. «Ensenyar-los a controlar la respiració, a autodisciplinar-se i a afrontar les dificultats sense perdre la concentració constitueix el tercer bloc d'habilitats que han de dominar per ser bons tiradors», conclou Mas.

La vilomarenca Eva Cuevas, de 20 anys, ha estat alumna de l'escola durant cinc anys. «El meu pare, Mario Cuevas, és soci del club. Durant una visita a les instal·lacions, el 2013, vaig coincidir amb un company de l'institut, Pau Nacenta, alumne de l'escola. Després de provar de disparar amb una carrabina d'aire comprimit, la tardor d'aquell any m'hi vaig inscriure. Ara, cinc anys després, Cuevas afirma que «des que practico el tir de precisió he constatat una acceleració en el procés de concentració a l'hora d'estudiar, tardo menys minuts a aconseguir-ho». «També sóc més ràpida a l'hora d'assimilar nous coneixements», rebla. Per a Cuevas, el tir també li ha ensenyat «el valor de la preseverança i a buscar l'automillora amb constància».

El manresà Oriol Martínez va ser un dels tres alumnes inicials de l'escola. Sis anys després, als 19 anys, reconeix que el tir de precisió és un esport «addictiu fins a cert punt, pel repte de la millora constant que planteja». Als beneficis detallats per Eva Cuevas, Martínez hi afegeix «aprendre a gestionar la pressió i a reaccionar encertadament després de fer una errada». Per al manresà, «l'entrenament és un espai d'alliberament» on aprèn «la importància dels petits detalls a l'hora de ser precís». «Una lleu errada, la mala colElocació d'un colze, pot marcar la diferència entre un bon tir i un de menys bo», conclou.

Maria Nacenta, de 13 anys, va començar a tirar als vuit. «El meu germà Pau tirava i abans, el pare, també. El veníem a recollir i em va suggerir provar-ho. Em va agradar!» , exclama. Tot i que admet que durant un temps va perdre «l'esperit del tir», dar-rerament ha assolit «328 punts» en una competició.

L'igualadí Manel Pacheco ha assistit aquest últim curs a l'escola del CT Precisió Manresa. Pacheco, que només té 12 anys, afirma que «ja havia tirat abans amb una carrabina de palanca, perquè a la meva família li agrada la caça». Tot i la joventut, l'igualadí reconeix que «no m'agrada fracassar i abans, quan fallava, m'enfadava». «El Josep i la Mercè m'han ensenyat a no enfadar-me i a mantenir la concentració», diu.