Només tres anys després d'iniciar-se en la pràctica del tir de precisió, va assumir la presidència de l'organisme internacional que tutela les modalitats de benchrest i rimfire. Constata el creixement del número de tiradors amb car-rabina BR-50 i no descarta Manresa com a seu d'altres campionats del món, a mig termini.

Quina és la tasca i la finalitat de la federació que presideix, la World Benchrest Shooting Federation?

L'ens federatiu que presideixo va néixer per aplegar les modalitats de tir d'alta precisió del tipus benchrest, banc de proves, en català. El seu nom fa referència a les taules de tir on s'assenten els rifles i les carrabines per disparar, tant en els entrenaments com en les competicions. Les armes d'aquesta família fan servir el mètode d'ignició anomenat foc central. En els campionats, l'objectiu del tirador és situar cinc o deu trets al mateix lloc, creant la mínima superfície d'impacte possible. El diàmetre d'aquest espai és el que determina el guanyador.

Però la carrabina BR-50 pertany a una altra famíla d'armes d'alta precisió.

El 2009, la World Benchrest Shooting Federation (WBSF) va aixoplugar les armes que empren el mètode d'ignició anomenat rimfire o foc de roda, de percussió anular, com la carrabina BR-50.

Va començar a practicar el tir de precisió el 2008 i tres anys després va agafar les regnes de la federació internacional.

Va ser una petició personal de l'antic president de la WBSF, el neozelandès Graeme Smith. Després de dotze anys al capdavant de la federació volia retirar-se i va considerar que jo era la persona idònia per agafar-ne el relleu, pel meu tarannà i pel meu domini de diversos idiomes.

Tot i regir la federació continua practicant el tir de precisió?

Sí, és clar, però sóc especialista en benchrest. Curiosament, aquest 2018 és el meu millor any com a tirador i lidero el rànquing mundial d'aquesta modalitat.

Aquest tot just és el tercer mundial de carrabina BR-50.

Tres anys després de la inclusió de les armes rimfire a la federació internacional, Austràlia va intentar organitzar el primer campionat del món, però la iniciativa no va reeixir. Vam haver d'esperar al 2014 per celebrar el primer mundial, a França, i dos anys després es va fer el de Portugal, a Lisboa.

El tir de precisió amb carrabina BR-50 guanya adeptes. És viable la seva futura inclusió al programa dels Jocs Olímpics?

És molt improbable. Parlem d'un esport d'aptituds tècniques i habilitats mentals que no requereix una gran forma física. Com succeeix amb els escacs, és molt difícil que s'inclogui als Jocs.

Després de tres dies, dos de sessions preparatòries i un de competició, com valora la feina del Club Tir Precisió Manresa?

No podem fer una valoració definitiva fins l'acte de clausura, però tant la ciutat com l'organització ens plauen. No descartem portar a Manresa altres competicions d'abast mundial a mig termini.