Albert Nualart afronta la seva segona temporada com a màxim responsable tècnic del CF Martorell. El curs passat, el primer del vilacavallenc al club del Baix Llobregat, Nualart va assolir el retorn dels blanc-i-vermells a Segona Catalana com a campions del grup 8 de Tercera Catalana. Els martorellencs van guanyar 25 dels 34 partits de lliga disputats i van marcar 100 gols, una xifra que només va igualar el Mollerussa.

El tècnic de Viladecavalls va aterrar al Martorell després d'una fructífera etapa de cinc temporades i escaig dirigint el juvenil A del Centre d'Esports Manresa. Nualart va arribar a Manresa la primavera del 2002. El director tècnic de l'entitat, Enric Moreno, li va fer un difícil encàrrec: evitar en vuit partits un nou descens d'aquest equip, situat als llocs que abocaven a la pèrdua de la categoria al grup 3 de Juvenil Preferent.

Va ser l'inici d'un reeixit cicle de quasi cinc cursos en què Albert Nualart va retornar l'equip a la Lliga Nacional Juvenil i el va consolidar a la categoria. Els canvis que hi va haver a la direcció esportiva de l'entitat el novembre del 2016, van propiciar que el nou màxim responsable tècnic del Manresa, Jonathan Modesto, el destituís «per manca de feeling», tal com rememora Nualart, tot i la sòlida trajectòria de l'equip.

Fer una professió de les passions

Coincidint amb la seva segona estada a la capital del Bages, el vilacavallenc ja havia entrenat amb anterioritat durant dues temporades el cadet del Nàstic de Manresa, Albert Nualart va decidir capgirar definitivament la seva vida professional. «A més de la meva família, tinc dues grans passions a la vida», assenyala. «El futbol n'és una. Vaig començar a jugar-hi als 7 anys, però vaig haver de retirar-me aabans dels de 25, per una osteopatia de pubis».

Tot i això, el de Viladecavalls va poder mantenir el seu lligam amb aquest esport, perquè des de la temporada 1993-94, quan tenia 17 anys, compaginava la seva faceta com a central ràpid, expeditiu i golejador amb la d'entrenador d'equips formatius.

La interpretació era la seva altra gran dèria. Una assignatura pendent que ni tan sols havia començat a conrear. «La vaig descobrir a l'adolescència, quan l'actor Pere Arquillué dirigia el teatre de Viladecavalls. Però quasi no havia ni començat a desenvolupar-la. Vaig haver de triar: o futbol o teatre».

Nualart va convertir la pèrdua de la feina en una empresa logística en l'oportunitat de ser feliç. «No em sentia realitzat treballant en una fàbrica. Tenia 35 anys, la dona embarassada, una filla de tres anyets i una hipoteca, però em vaig adonar que era el moment de fer el que m'agradava i de viure'n». «A casa, volem ser rics en felicitat», rebla. Nualart va rebre el suport incondicional de la seva dona, Marta Mèlich, per transmutar el seu anhel en realitat.

La feina de comercial que va fer durant uns mesos li va proporcionar el desllorigador. «Una de les meves companyes era una model que complementava els seus ingressos amb aquesta tasca». El vilacavallenc hi va contactar per conèixer les interioritats del món de la interpretació i de les agències de models publicitaris i va enviar unes fotos a una. «Aquell mateix dia vaig rebre tres propostes», exposa. «La primera era per presentar-se a un càsting per fer un anunci per al lloc web de contactes Meetic, concretament per a la seva filial a França. La segona, per fer un curtmetratge sense remuneració i l'última, l'única amb ingressos immediats garantits, per prendre part en el rodatge nocturn d'un vídeo musical». «El meu primer sou com a intèrpret va ser de 30 euros», conclou.

Nualart va ser escollit per protagonitzar l'anunci de Meetic i, en menys d'un any, va prendre part en més d'un centenar de projectes. «El 60% d'aquelles feines no eren remunerades, però participar en curtmetratges de l'ESCAC de Terrassa em permetia donar-me a conèixer i engruixir el currículum».

Sis anys després, Nualart ha creat un atractiu lloc web, ha fet anuncis per a empreses com La Caixa, Marca, Honda Mitsubishi i el FC Barcelona, ha protagonitzat una vintena de curtmetratges i col·laborat en alguna pel·lícula com Siete apellidos catalanes, «tot i que les escenes en què participava no van formar part del muntatge final», matisa, a més d'aparèixer en una desena de sèries televisives com La Riera.

«El més rendible és fer de model publicitari, tot i que els guanys nets no superen els 300 euros, habitualment. L'anunci més ben pagat que he fet me'n va reportar 2.000».

«Els directors de cinema amb qui he treballat lloen la meva expressivitat, diuen que parlo amb la mirada. No deixaré de lluitar. Tampoc deixaré el futbol ni el cinema. Vull viure d'allò que m'apassiona».