El waterpolista internacional madrileny Víctor Gutiérrez, que juga al Real Canoe de Madrid, va prendre la decisió del que es diu popularment sortir de l'armari just abans de la concentració per preparar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro amb la selecció espanyola absoluta. Era el 2016 i en aquell moment va declarar que «com a esportista homosexual, sento la responsabilitat de donar la cara. Fins ara no he tingut la maduresa, ni esportiva ni personal, per fer-ho».
L'experiència d'aquest waterpolista ha servit a la manresana Anna Vilanova i l'olostenca Susanna Soler, ambdues professores de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC a Barcelona), per fer un estudi científic sobre l'homosexualitat en l'esport d'elit, conjuntament amb el professor Eric Anderson de la University of Winchester, del Regne Unit. L'article en qüestió ha estat publicat a la International Review of Sport Sociology, una de les més prestigioses publicacions científiques sobre sociologia de l'esport a escala internacional.
Tres gais reconeguts
La professora Anna Vilanova ha comentat que «el waterpolista Víctor Gutiérrez és un dels tres esportistes masculins d'alt nivell que han sortit de l'armari públicament a Espanya, però segur que n'hi han molts més. En tot cas, ell ha estat el primer en revelar la seva orientació sexual mentre encara està en actiu».
L'interès per estudiar aquest tema, molt poc investigat tant a Catalunya com a Espanya, va sorgir quan un alumne de la mateixa Anna Vilanova, Marc Fortuny, judoka d'alt nivell, va deixar la competició per poder acceptar la seva orientació sexual, per les pors a ser rebutjat en el seu àmbit esportiu i en un esport especialment de contacte com és el judo. Vilanova va suggerir a Fortuny que podia fer el treball de final de grau sobre aquesta problemàtica i referint-se directament a la seva pròpia experiència.
A partir del treball de final de grau del judoka Marc Fortuny, les professores Vilanova i Soler van continuar treballant sobre l'homosexualitat masculina i l'esport d'elit, centrant-se en el waterpolista internacional madrileny Víctor Gutiérrez.
Segons Anna Vilanova, «els resultats de l'estudi revelen des de les dificultats i les pors inicials de l'esportista fins a les mostres de suport rebudes un cop feta pública la seva orientació sexual. Com a conclusió, el mateix Víctor Gutiérrez ha reconegut que, després de fer el pas, tot havia estat més fàcil del que es pensava, amb una gran acceptació de l'entorn esportiu i també familiar».
Víctor Gutiérrez ha volgut deixar clar que el més dur va ser «adonar-me de la meva orientació sexual i anar-me acceptant a mi mateix perquè era una cosa que no podia compartir amb ningú; estava sol en aquest procés. Existia una por a ser rebutjat si comentava la meva orientació sexual. No ho deia per por a veure com s'ho prendria el vestidor, si em deixarien de banda. Aquesta por del principi també em feia dir: no, això no em pot passar».
Un fet important és que l'experiència de Víctor Gutiérrez posa de manifest que va ser fora de l'entorn esportiu i familiar, i més concretament en l'àmbit universitari, on va trobar el context més adequat per poder acceptar la seva orientació sexual. Tot i així, la investigació de Vilanova i Soler revela que, un cop va fer pública la seva homosexualitat, familiars, companys d'equip, entrenadors, directius, espònsors i simpatitzants van acceptar-ho de forma més positiva de la que es podia esperar. «Fer-ho públic és una de les millors coses que he fet. Em penedeixo de no haver-ho fet abans. Estic molt content del què he fet i de la situació que estic vivint. Un exemple és que totes les meves xarxes socials són obertes i mai he rebut cap comentari negatiu ni insult. La gent m'ha donat suport i m'ha agraït el que he fet», diu Víctor Gutiérrez.
Trencar tabús
Com s'ha dit, l'estudi es basa en esportistes masculins, tot i que també calen estudis amb el col·lectiu femení. La professora manresana confia en què l'estudi i l'experiència de Víctor Gutiérrez siguin un revulsiu per trencar el que encara és un tabú en el món de l'esport d'elit. «Està clar que els esportistes homosexuals tenen pors perquè no hi ha referents suficients. Si se'n parlés més i es fes formació per als tècnics i els mateixos clubs, ajudaria a fer un entorn més obert i menys heteronormatiu. Per continuar amb l'estudi ens agradaria que més esportistes d'alt nivell contactessin amb nosaltres».
