«El meu somni és guanyar el Mundial de l'any que ve, que se celebrarà a Barcelona»

Satisfet per aquesta medalla de plata al campionat del món?

I tant! És molt difícil aconseguir-ho i és el treball de tota una temporada en la qual sempre passen moltes coses.

Els seus resultats marquen una evolució sempre cap a millor. Ho veu així?

Certament des que vaig passar a la categoria absoluta sempre he tingut una progressió ascendent. Al Mundial vaig començar amb un sisè lloc, després un cinquè, un quart, i ara un segon. Això s'ha de valorar així. El que busco és superar-me cada temporada i el meu somni és guanyar el campionat del món que es farà a Barcelona l'any que ve.

Ho veu factible?

És complicat perquè no només depèn de tu, també dels jutges, dels rivals. El que pot fer un mateix és mirar d'evitar que l'actuació surti malament.

Entre els candidats a les primeres places en campionats com el Mundial hi ha un seguiment de quins exercicis farà cadascun per saber el nivell?

És clar, no som tontos. Mirem sobretot el que fan els rivals en els respectius campionats estatals perquè normalment durant una temporada se solen fer els mateixos exercicis, tot i que hi ha vegades que per al Mundial es fan algunes variacions en aspectes concrets. Així sabem quin és el nivell que pot haver-hi en la competició; en el meu cas, ni em passa pel cap copiar.

El millor deu ser incorporar, cada any, alguns retocs?

Sempre hem de ser creatius, introduir coses noves per ser més artístics. Valors afegits, en definitiva, per intentar sorprendre. Jo almenys evito copiar els meus rivals. Entenc que si ho fas com un altre, mai no seràs el millor. A l'inici de temporada busquem noves coreografies amb Manel Vilarroya, el meu coreògraf, noves idees, escollim les músiques, els mallots. Ens tornem bojos cercant noves creacions. A partir d'aquí s'ha de buscar la perfecció. A vegades no n'hi ha prou amb un any d'afinar una actuació, a vegades en fan falta dos.

En una competició de patinatge artístic hi ha dos programes, el curt i el llarg

Bàsicament la durada de l'exercici. El curt és de 2 minuts 45 segons, i el llarg, de 4 minuts i 30 segons. En els dos casos hi ha elements obligatoris que s'han de combinar amb la creativitat segons la temàtica escollida per cada patinador. El programa llarg té normalment més varietat perquè dura més temps.

Té el patinatge com a ocupació exclusiva?

Sempre he fet altres coses, com ara estudiar la carrera d'Administració i Gestió d'Empreses. Ara faig un màster on-line que em permet tenir més exclusivitat, tot i que també treballo alguns dies amb una feina relacionada amb el patinatge, concretament com a entrenador de dos grups de la modalitat de xou.

On s'entrena habitualment?

Depèn. Molts dies ho faig a Cardona, però també a Barcelona. Em moc per diferents pistes.

Aquest mateix any, formant grup amb els també catalans Júlia Vallejo, Clàudia Terrades i Llorenç Álvarez, va proclamar-se campió d'Espanya de quartets. Aquesta modalitat no és inclosa en els Mundials?

Aquesta especialitat sí que forma part del programa del Mundial, però, en el nostre cas, la Federació Espanyola de Patinatge no ens hi ha deixat participar al·legant que ens desconcentraria de cara a la nostra actuació individual. En això no podem decidir ni tampoc volen crear malentesos. Sap greu sobretot per a les dues noies que s'han quedat sense Mundial. Llorenç Álvarez també ha participat individualment.

Viu del patinatge?

Directament com a patinador, no. Rebem alguna beca del Consejo Superior de Deportes, però molt poca cosa. Indirectament, sí que tinc algunes feinetes relacionades amb el patinatge. Però sort n'he tingut dels meus pares, que m'han ajudat molt. També quan vaig a festivals i demostracions cobro alguna cosa. Sigui com sigui, a mi el patinatge em costa diners. Tot i que pels meus resultats pugui tenir algun avantatge amb el material, s'han de pagar els entrenadors, algunes pistes per fer els entrenaments, etc.

Fins quan sol durar la vida d'una patinador d'elit?

Fins als 30 crec que es pot allargar, però no sé si serà el meu cas. Fins ara he sacrificat moltes coses, i ho he fet de gust, però ja tinc altres motivacions. De cara a l'any que ve, encara competiré, segur. Hi ha els Mundials a Barcelona... En el meu cas, quan competeixo, el més importat no és el resultat final sinó la satisfacció d'haver fet bé els exercicis.

Sempre es compara el patinatge amb patins amb el patinatge sobre gel.

És que són dos esports molt semblants, però potser el patinatge sobre gel està més valorat perquè és olímpic. A Catalunya, però, hi ha més practicants amb patins que sobre gel.

Ha tingut mai la temptació de passar-se al patinatge sobre gel?

Algun cop sí que ho he pensat, però avui per avui és impossible. No m'hi veig.

Mai ha competit en la modalitat de parelles.

Sí, és cert. La veritat és que mai m'ha cridat l'atenció aquesta altra especialitat, que no té res a veure amb la que jo practico.

El Foment Cardoní, el club al qual pertany, és digne d'estudi per la seva història i perquè continua ben viu.

És un planter inesgotable. Sempre hi ha patinadors interessants que surten. A més, és l'entitat que té més patinadors masculins de tot Espanya. Aquest és un tema tabú que està canviant. És injust perquè el patinatge tant és per als nois com per a les noies. Per a mi és un orgull representar el Foment Cardoní.