«Expert en gestió de l'adversitat, esperit de superació i valors». Així presenta Toni Nadal l'empresa Thinking Heads, responsable de gestionar les xerrades i conferències que l'expreparador d'un dels millors tennistes de la història, Rafa Nadal, dona arreu del món per a esportistes i empresaris.
Divendres passat, Toni Nadal va ser el docent del taller «Innovació i motivació pel canvi en l'esport», inclòs dins el programa de les 28es Jornades de Medicina, Esport i Salut del Bages. En aquest taller i en una conversa amb Regió7, el tècnic manacorí va revelar els eixos bàsics de la seva metodologia de treball, cabdal en la forja del seu nebot.
L'enfortiment del caràcter, la recerca de la simplicitat per copsar l'essencial, l'educació de la voluntat, la capacitat de ser conseqüent i realista, l'adquisició de resiliència per encarar les adversitats i valors com la humilitat, la perseverança i la modèstia configuren l'ideari d'un entrenador que advoca per «no sobrevalorar els èxits ni magnificar les derrotes» i que rebla: «El millor talent és la capacitat d'aprendre».
El repte de la millora constant
Toni Nadal va confessar que, des de petit, «vaig encoratjar Rafa Nadal a no conformar-se amb el que ja havia après. Era conscient que la seva millora no només era necessària; també era possible». Per al manacorí, dues de les característiques de tots els grans campions són «la disposició a donar-se més oportunitats i, quan no estàs bé, la capacitat de cercar nous camins» per retrobar l'èxit.
El tècnic va preguntar a la quarantena d'assistents: «Qui tenia més talent, el blaugrana Carles Puyol o el madridista Guti?». Per a l'illenc no hi ha dubte: «Carles Puyol, perquè va entendre millor el joc, tot i que Guti estava dotat de millor tècnica individual». Toni Nadal va descobrir la seva fórmula per avaluar aquest concepte: «Talent inicial o natural, més treball, més aprenentatge, equivalen a talent final». Per exemplificar-ho va explicar que el seu nebot, «ara, als 32 anys, treballa per canviar el seu servei». «Això vol dir que assumeix que serveix malament i que encara pot aprendre i fer-ho millor», va sentenciar.
El de Manacor va reconèixer que «soc una persona exigent, però no un guru de l'esforç extrem». «Quan en Rafa era petit, vaig ser un entrenador dur amb ell, perquè volia preparar-lo per a la dificultat. Sabia que allò a què aspiràvem era difícil i que en Rafa podia suportar aquell nivell d'exigència», es va sincerar.
Per a Toni Nadal és cabdal la forja del caràcter i l'educació de la voluntat. «La feina dels mestres i de les escoles no és només transmetre coneixements, primer haurien d'incidir en la formació del caràcter de l'alumnat», va reflexionar. Nadal també va defensar que «la voluntat es pot educar. Com vols tenir el control de la pilota sinó no tens el control de la ment?» es va preguntar. Alhora, va defensar la vigència de la disciplina. «Durant dècades, des d'alguns àmbits del poder s'ha associat disciplina amb autoritarisme. Però si tu vius en societat, no fas el que vols, ja que tot el que fas afecta els altres. Per tant, t'has de dotar d'autodisciplina», va concloure.
Simplicitat per trobar l'essència
El forjador de Rafa Nadal no és partidari d'elaborar exhaustives anàlisis estadístiques ni considera fonamental jugar amb un tipus de raqueta o amb un altre per gua-nyar. «En l'educació de Rafa Nadal vaig seguir un mètode simple. Avui dia, tendim a complicar-ho tot. Però la realitat és que quan deixes la simplicitat de banda, deixes de donar importància a a llò essencial per atorgar-la a allò superficial». Toni Nadal va posar un exemple senzill. «Sovint, el Rafa culpabilitzava la raqueta d'un mal cop. Jo li deia: 'No, Rafa, no és la fletxa el que falla, és l'indi'».
L'adquisició de resiliència per superar les dificultats va ser l'últim eix del seu ideari que el manacorí va analitzar. No en va, va ratificar que havia fet entrenar-se al seu nebot amb pilotes velles i en pistes en males condicions per fomentar aquesta qualitat. A més, el preparador va defensar no refugiar-se en els pretextos: «Mai una excusa ens ha fet guanyar un partit», va reblar. També va demandar evitar transmetre, forçosament, només missatges positius als joves. «Sovint he fet veure al Rafa que no era tan bo com deien. A partir d'aquesta idea, sempre tot estava per fer». «Quan va assolir el campionat d'Espanya sub-12 als 11 anys, vaig demanar a la federació la relació dels campions dels últims vint anys. La vam analitzar junts, amb en Rafa. I només quatre o cinc havien estat bons jugadors d'adults», va sentenciar.
