Canviar les sabatilles de claus per un trineu, les tanques per un tub glaçat, la temperatura suau del Bages pels 18 graus sota zero d'Innsbruck o Saint-Moritz o un sostre de vidre per la possibilitat de prendre part en uns Jocs Olímpics. Són el seguit de dubtes amb els quals s'enfronta l'atleta manresana Paula Raul, candidata a aconseguir una de les places que la Federació Espanyola d'Esports de Gel vol ocupar als propers Jocs Olímpics de Pequín, el 2022.
La carrera de la velocista bagenca és destacable. Es tracta d'una de les puntals de l'equip femení de l'Avinent Manresa que les darreres temporades ha fet història, ja que ha arribat, fins i tot, a disputar una final de la màxima divisió. A més, el juliol passat obtenia el seu èxit més important en ser tercera en els 100 metres tanques dels Campionats d'Espanya absoluts, a Getafe. Però en les darreres setmanes se li ha obert un altre horitzó, el de l'skeleton, a través del manresà Ander Mirambell, participant en les tres últimes edicions dels Jocs.Des de zero
Paula Raul explica que «vaig conèixer l'Ander quan feia xerrades al casal d'estiu de l'atletisme i també perquè el veia per les pistes del Congost. Abans no en sabia res, de l'skeleton, ni tan sols què era. Ell sempre em deia que tinc la capacitat física i també la maduresa necessàries per practicar-lo, però tot quedava en res, ja que no és un esport que puguis practicar a qualsevol lloc i en qualsevol moment».
Aquest primer contacte va tenir continuïtat quan «la Federació Espanyola d'Esports de Gel va engegar un projecte per crear un equip de cara als Jocs d'Hivern de Pequín del 2022. M'ho va comentar per WhatsApp i em vaig inscriure a una mena de càsting que feien. Havies d'adjuntar les teves dades i les marques que tenies en 30 metres i en altres proves. De les 110 sol·licituds, ens van reunir onze persones al CAR de Sant Cugat, on ens van fer testos de força, velocitat i psicotècniques, i sis vam ser escollits per anar uns dies a Innsbruck a prendre contacte amb el trineu».
Els primers cops
La concentració, de la qual es va emetre un reportatge per Movistar Plus, va ser dura per a Paula Raul. «Al CAR havíem fet simulacions amb trineus de rodes, però no és el mateix que anar en cotxe o en una atracció. Vas a un pam de terra i a 120 quilòmetres per hora. Partia de zero i no tens el control. Em vaig colpejar fort i xoques i rebotes, i no tens referències de res».
Va acabar la setmana «com vaig poder» i va ser una de les tres seleccionades per a la segona estada, aquest cop a Saint-Moritz (Suïssa), on es van reunir amb dos candidats més. «Allà ja vaig notar que ho controlava més tot. Vaig tenir-hi una progressió més lenta que els companys, però, gràcies a les sessions de vídeo i a les correccions de després, em va començar a agradar i vaig començar a notar allò que diuen que com més ho fas, més enganxa».
La gran decisió
Davant d'aquest canvi de xip, a Paula Raul se li presenta una gran decisió al davant. «M'agrada molt l'atletisme, i no el vull deixar, però sé que si el projecte es consolida i tira endavant, possiblement hauré de triar. Aquest any, per exemple, els estatals són el setembre, i els altres són el juliol, que és quan es fa càrrega física per a la temporada de skeleton. És incompatible amb poder estar prou fina per aconseguir bones marques atlètiques».
Per tant, s'aproxima una disjuntiva que sembla que té prou clara. «M'agrada molt l'atletisme, m'ha ajudat a formar-me com a persona, però ja conec tot el que em pot aportar. En la meva prova, els 100 tanques, només hi ha una atleta a Espanya que pugui fer marques per ser a una gran competició, uns mundials o uns Jocs. Jo podria fer-ho, si no hagués d'estudiar i treballar. Ara acabaré Educació Social a Lleida i ja he començat a treballar en un centre de menors de Sant Salvador de Guardiola». De l'estada a Suïssa, «em va quedar clar que l'skeleton m'agrada, i si ara, als 22 anys, ho deixo, em quedaria amb les ganes de saber fins on puc arribar». En aquest sentit, «aspirar a ser a uns Jocs és el somni de tots els esportistes, però no és el principal. L'skeleton em pot ajudar a compartir experiències amb gent d'altres països i cultures». Sembla que la decisió està presa. Ara només falta anar evolucionant i que el projecte es consolidi.
