«Soc el primer interessat que el projecte del Gimnàstic de Manresa amb l'empresa de Gerard Piqué funcioni. Tot el que s'ha fet fins ara en els anys de la història del club és real, el que ha de venir a partir d'ara, no se sap». El president d'honor del Gimnàstic, Francesc Bosch, que va dirigir l'entitat durant 22 anys consecutius, del 1990 al 2011, ha dit la seva respecte a la compra que gestiona aquests dies l'empresa del central blaugrana, Kosmos, de l'entitat que Bosch va presidir durant tants anys.

«La meva intenció no és criticar ningú respecte al que s'ha fet i decidit, però si que hi ha algunes coses que cal dir sobre com s'ha portat la gestió prèvia a l'assemblea de divendres, on es va votar afirmativament la conversió del club en societat anònima esportiva. La meva postura està dividida, no està clara, per una part és favorable al nou projecte amb Piqué i, per una altra, contrària. Jo m'he deixat mitja vida al Nàstic, on he fet de tot, fins i tot ajudar el president que em va precedir, Miquel Sebastià, després de deixar jo el càrrec».

Un dels punts que Francesc Bosch no ha trobat correcte en tot el procés de negociació «és el de la informació. No ha estat suficient ni la que s'ha donat al soci ni la que ha arribat a la societat manresana en general. Estem parlant d'un cas de molta envergadura i per tant s'haurien d'haver conegut més detalls abans de la votació. El president actual, Dario Riera, ha parlat de la situació actual com el millor que li ha passat al club. Jo crec que el millor va ser fa anys quan els Pusó, Bach, Basulles i companyia van superar tots els entrebancs, econòmics inclosos. Gràcies a ells estem on estem».

Sentiments arrelats

Pel que fa als sentiments, que també en va parlar el màxim mandatari actual Dario Riera, Bosch ha dit que «amb el respecte que em mereix la gent que hi havia a la taula presidencial el dia de l'assemblea, tret del Jordi Massegú, que segur que el seu pare el va posar en antecedents en el seu moment, els seus sentiments estan molt allunyats dels que poden tenir alguns dels socis que hi havia a la grada, no tots, és clar, perquè als socis nous no cal que els hi expliquis res, no saben res de la vida. Quan jo vaig entrar de president el 1990, el Gimnàstic tenia un nom i un nivell; a data d'avui, el nivell és més alt. Les portes d'avui s'obren més suaus que les d'anys enrere. Fa dotze anys vaig signar un crèdit per valor d'1.290.000 euros per a la instal·lació de la gespa artificial i altres millores a les instal·lacions del Gimnàstic Parc, i crec que fins a dia d'avui, que jo sàpiga, no ha arribat cap ordre d'embargament perquè s'està al corrent dels pagaments. I tot això ho dic essent el primer que vull que el nou projecte comenci i acabi bé», i afegeix que «en 72 anys d'història han passat moltes persones per l'entitat que segur que tenen els sentiments més arrelats als que poden tenir la gent que hi ha ara. Confio en què d'aquí a 3 anys, quan es complirà el 75è aniversari del naixement del Gimnàstic, el nou projecte com a societat anònima esportiva sigui una realitat i funcioni de la millor manera possible. Ho desitjo».