La possible sortida de Neymar per anar al Barça o al Reial Madrid ha estat definida per molts mitjans de comunicació com una partida d'escacs. El fet que els dos grans de futbol estatal estiguin lluitant per aconseguir aquesta peça afegeix més morbositat a l'afer, que tindrà un desenllaç, cap a una banda, cap a l'altra o cap a la del mig, d'aquí a dues setmanes exactes. Si tornéssim a la infantesa, però, podríem dir que més que un joc amb cavalls, torres, alfils i peons això s'assembla més a allò que fèiem amb les col·leccions de cromos.
Per aconseguir-ne un de molt difícil, dels que no sortien mai, en donàvem uns quants dels que ja teníem repetits. Els blaugrana i els blancs intenten fer entrar aquestes peces a l'operació per tal d'abaratir-ne el cost final i no hagin de fer un gran desemborsament econòmic. Però els últims moviments provoquen que cada vegada hi hagi menys peces, menys cromos, per intercanviar i que siguin acceptats pel comprador, en aquest cas un París Saint-Germain que també té pressa per definir la seva pròpia col·lecció de jugadors.
Moviment i contramoviment
En aquest sentit, el Barça va fer divendres un moviment arriscat, però interessant. Va decidir cedir Philippe Coutinho al Bayern de Munic, una operació ràpida per la qual cobrarà uns 8,5 milions d'euros aquesta temporada i la possibilitat que els bavaresos es quedin el jugador brasiler l'estiu que ve per 100 milions.
Aquest pas és arriscat perquè Coutinho és un dels jugadors que podia entrar en l'intercanvi per Neymar i abaratir-lo molt, però el Bayern també era la sortida més clara perquè el Madrid es pogués desfer d'una de les seves nòmines més altes: Gareth Bale. Florentino Pérez volia traspassar el gal·lès a Alemanya i ara no serà possible. El tècnic, Zinédine Zidane, ja va dir dissabte, després de vèncer al camp del Celta, que Bale es queda. L'afició blanca s'hi il·lusiona de nou, després d'una bona primera part a Vigo, però també sap que les seves sis temporades anteriors a Chamartín han estat farcides d'actuacions brillants acompanyades de la desídia del dia a dia.
Vist que les possibilitats de Coutinho i de Bale s'han anul·lat l'una a l'altra, al Barça i al Madrid els queden una sèrie de jugadors operatius, dels que podrien entrar a l'intercanvi.
Tres contra tres
Perquè el PSG ha admès l'interès per tres homes de la plantilla blaugrana: Dembélé, Semedo i Rakitic. El Barça ha dit que els dos primers són intransferibles, però en la muntanya russa que sol ser el club, el francès potser ja no ho és tant. El nefast partit que va fer a Bilbao ha incrementat la sensació que no acaba d'explotar i no se sap si ho farà mai. Pel que fa a Semedo, tres quarts del mateix. Valverde li ha donat la titularitat enguany i ha situat Sergi Roberto al centre del camp, en previsió que Rakitic pugui marxar, però el portuguès continua amb la irregularitat per bandera. Alterna moments bons, amb imprecisions i desconcentracions impròpies. Si al final entra a la negociació, el tècnic no dubtarà a situar el jugador de Reus al lateral, on ha actuat més els darrers anys.
Pel que fa a Rakitic, sembla el més disposat a entrar en el canvi. Als 31 anys està del tot amortitzat i divendres va ser suplent, segurament més perquè Valverde vol veure com funciona el mig del camp sense ell que no pas perquè li hagi perdut confiança. Entre els tres sumen un valor de mercat de 180 milions d'euros.
Pel que fa al Madrid, va oferir Modric, però que tingui 33 anys i el poc valor de mercat actual farien que no pogués abaratir gaire el preu. Els blancs també es volen treure del damunt James Rodríguez, que desitja anar a l'Atlètic de Madrid, però els francesos no sembla que desitgin el colombià. Sí que voldrien Vinícius, que no agrada a Zidane i que té un alt valor de mercat. Per si de cas, Florentino ja ha demanat un crèdit, per si amb cromos no en té prou.
