«Feia vint minuts que havíem iniciat el test i el Gerard va parar el cotxe. Es va girar i em va dir que volia que fos el seu copilot al Dakar. En aquells vint minuts vam tenir clar quin era el nostre futur». L'igualadí Armand Monleón, pilot de motos amb una important experiència en curses de dues setmanes, sobretot a la Xina, i amb quatre Dakars a l'esquena, explica així com es va formar el matrimoni esportiu amb Gerard Farrés. Tots dos procedeixen del món de les dues rodes i, a partir del 5 de gener, seran un dels equips favorits a guanyar la cursa més dura en la categoria de side by side, o sigui, buguis.
La part catalana de l'escuderia Can-Am, que completen la brasilera, amb Reinaldo Varela, i la nord-americana, amb Casey Cur-rie, es va presentar ahir al circuit La Codina de Sant Bartomeu del Grau, a Osona. A ritme de Highway to hell, dels AC/DC, el manresà establert a Osona i l'igualadí van exhibir les seves armes, amb les quals pretenen convertir-se en campions d'una prova que, per primera vegada, se celebrarà a Aràbia Saudita.
Un idioma comú
Tots dos pilots es van mostrar molt contents de l'aliança que han format i del fet que, com va admetre Farrés, «parlem l'idioma dels moters. Segurament, molts dels missatges que ens transmetem no els entendria qui no vingui de les dues rodes. En el nostre cas, des del primer moment, la comunicació ha estat fàcil i s'ha de notar en cursa.
De moment, la nova formació es va estrenar amb un tercer lloc a la Baja Aragón, amb victòria a la Pan-Àfrica i bona actuació al ral·li del Marroc, una cursa amb tots els favorits al Dakar que lideraven fins al moment en què una avaria els va deixar fora de joc. Precisament, la cura dels vehicles és com una obsessió, per a Farrés. «Cal cuidar-los perquè no sabem on són els seus límits. Serà la primera vegada que afronten una cursa tan llarga i dura i les mateixes marques no saben fins on pot arribar» la seva fiabilitat. De fet, en buguis cada cop s'hi inverteix més. Enguany hi entra la marca Toyota, amb el pilot zimbabuès Conrad Rautenbach. Per a Monleón, «Toyota és Toyota i, encara que no en coneguem les prestacions, segur que no hi inverteixen tants diners per a res».
L'arribada a Aràbia
El fet que la cursa es desenvolupi per primer cop a Aràbia Saudita, un terreny per descobrir, fins i tot amb etapes per sota dels zero graus quan s'amagui el sol, obre tot un món de possibilitats. Farrés explica que «David Castera [nou màxim responsable del Dakar] és un expilot de la cursa i vol que tornem als orígens, amb duresa i navegació. Serà neta, ja que partirem tots de la mateixa base».
En aquest sentit, adquireix molta importància el copilot. Com s'ha adaptat Monleón al fet de no ser ell, ara, qui porta el comandament de la nau com quan anava en moto? «Doncs molt millor del que m'esperava», admet l'igualadí». Explica que «el pilot porta el volant, però el ritme de cursa és del copilot. Ell és qui diu si anar més a poc a poc, accelerar o quina direcció seguir. Al final, no té gaire sentit disposar de moltes mans si llavors no saps on anar. En l'àmbit mediàtic es parla més del pilot, però el nivell de responsabilitat és del 50% per a cadascun de nosaltres». Monleón també parla de Castera, i opina que «ha elaborat un ral·li perquè ens perdem. Aquesta serà una de les diferències respecte d'Amèrica del Sud. Allà, quan dubtaves, miraves on era la gent i segur que la cursa hi passava a la vora. A Aràbia no ens trobarem ningú, cap referència».
Aquesta duresa, segons Farrés, l'afavoreix. «A mi m'agrada més aquest tipus de ral·li, però mai no saps si t'anirà bé. Fa molts anys que anem al Dakar. Sabem com s'ha de gestionar la cursa i, com més dura sigui, més ens pot ajudar. Però el fet de cuidar el cotxe no ens ha de fer anar massa a poc a poc. Si perdem una hora durant la primera setmana, no podem guanyar. Si perdem de vint minuts a mitja hora, potser encara sí».
Com un trampolí
La jornada de presentació d'ahir va tenir diferents personalitats del món del motor que van voler donar suport a l'equip. Entre ells hi havia el seu mànager, l'expilot manresà Òscar Lanza, que va intervenir per assegurar que «malgrat que Can-Am és una marca dels Estats Units i voldrien que un pilot del seu país guanyés el Dakar per primer cop, tenen molta confiança en Farrés i Monleón». El primer va assegurar que «no hi ha ordres d'equip», però va deixar caure que «l'americà hi posa molts diners i l'altre [en referència al brasiler Varela], també». També hi va ser l'expilot de motos Carles Checa i el pilot de ral·lis Xevi Pons, entre d'altres.
Farrés va admetre que «de vegades parlem amb Pep Font, el nostre psicòleg, i ens pregunta si volem guanyar el ral·li. Li diem que sí i ens diu que no ha de ser la finalitat, que només és un resultat que arribarà si fem les coses bé». Si ho aconsegueixen, el pas pels buguis «seria un trampolí per pujar a un cotxe. La categoria, enguany, serà com Moto2, amb limitacions a 130 km/h i amb gran importància per al pilot i el copilot per marcar la diferència».
