Fa gairebé un any explicàvem a Regió7 les peripècies de la manresana Paula Raul per entrar a l'equip estatal de skeleton, impulsada per un altre resident a la capital bagenca, Ander Mirambell. Encara no se sabia si el projecte de la Federació Espanyola de Gel per crear un equip estable la inclouria. Finalment, hi va entrar i aquest hivern ha estat el primer en què ha participat en competicions, ha conegut circuits i ha iniciat el camí que té com a objectiu els Jocs de Pequín del 2022.
Raul, de 23 anys i una llarga i reeixida carrera com a especialista de 100 metres tanques, ha estat aquesta setmana a Königssee per practicar baixades al circuit que hi ha, un dels que acull proves de la Copa del Món. És el pas previ a l'aturada per l'estiu i moment de fer balanç d'una decisió, la de canviar atletisme per skeleton, de la qual no es penedeix.
Esforç mental
L'esportista manresana explica que «estic contenta perquè he viscut noves experiències i m'he pogut familiaritzar amb aquest esport. M'ha costat bastant gestionar mentalment les sensacions. Has d'estar tranquil, però vas amb tensió ja que vas de pressa. Hi ha molts elements que hi juguen i que no depenen de tu, com l'estat de la pista o el reglatge de les ganivetes, i això costa de gestionar emocionalment i mentalment».
Tot i aquestes dificultats, «no m'he penedit de la decisió que vaig prendre perquè va ser molt meditada. Aquest és un esport més dur que l'atletisme perquè passes molt temps sol a fora de casa. És cert que estàs amb l'equip, però som tres i el fisioterapeuta. A més, ho he hagut de gestionar amb feina i estudis». Raul estudia Educació Social a Lleida i, a més, fa pràctiques al centre de menors L'Estrep de Sant Salvador de Guardiola. «Des de la universitat m'han posat moltes facilitats, sobretot el coordinador del grau, Jordi Domingo, i també des del centre. Vaig collada d'agenda, però si es vol, es pot».
Així, el principal objectiu de cara a la primera temporada sencera dins de l'equip era «conèixer circuits. Ja havia baixat en dos, a Innsbruck i a Saint-Moritz. En la primera part de la temporada ens vam centrar en els americans». Així, va ser durant un mes a Lake Placid, a la costa est dels Estats Units, i deu dies més a Park City, al mig-oest. Són importants de cara a participar en proves de la Copa Amèrica, torneig que enguany ha guanyat Mirambell, que donen punts per ser present a la Copa del Món. Després l'equip es va traslladar a Winterberg i ara a Königssee, dos circuits alemanys.
La bagenca admet que «quan coneixes un circuit, el primer dia no es gaudeix, i el segon, segurament tampoc. Però entre les gravacions que fem i les sensacions que tens millores, i al final m'ho he passat bé» en algun d'aquests traçats. Així, «quan fas tantes baixades, controles més el ritme del trineu i ja no pateixes tant. Tens memoritzat el circuit i saps què has de fer a cada revolt».
Punts per millorar
Paula Raul combina els entrenaments que fa quan surt amb els que du a terme al CAR de Sant Cugat. La Federació Catalana d'Esports d'Hivern li ofereix una beca externa «i ara tinc fisioterapeuta, psicòleg i dietista, i s'agraeix molt. Abans, amb l'atletisme, quan em lesionava havia de pagar jo el fisioterapeuta i no hi podia anar cada setmana». També la Federació Espanyola de Gel s'ha implicat molt en el projecte.
Amb el seu entrenador, Bernat Buscà, ara cerquen «donar més potencial en la sortida. Soc ràpida i tinc força, però em costa aplicar-la al trineu. Ho potenciem damunt del de rodes. A més, hem d'acabar d'aprendre a pilotar i això s'aconsegueix fent baixades». Es tracta, per tant, d'un esport en què la repetició és essencial i amb diferències clares respecte dels 100 metres tanques. En atletisme «tot és més mecanitzat. Vas a una competició i, si t'has entrenat bé, et sortirà. Aquí, si entres malament en un revolt ho pots perdre tot. Has de saber com arreglar-ho». A més, «tot i ser esports individuals tots dos, en les tanques tens competidores al costat, no et sents sola. En el skeleton no tens ningú a prop i t'has de concentrar només en tu, sense res extern que et distregui».
Els Jocs, molt lluny encara
Malgrat que el projecte de la federació estatal té com a objectiu portar Paula Raul als Jocs, ella encara ho veu «molt lluny. La temporada que ve introduirem més competició, ja que serà la prèvia a la que ens servirà per classificar-nos-hi, però aquest és un esport difícil d'aprendre. M'està costant més del que em pensava, però no m'he rendit. Ara he deixat de banda la por que tenia a l'inici i vaig fent més baixades per millorar» i rebaixar els registres.
Quan s'acabi la setmana, serà temps de parar i resituar-se abans de reiniciar la pretemporada «el maig o el juny». Tancarà uns mesos en què s'ha habituat a un fred que no suportava gaire. «Mai no havia fet maletes amb tanta roba. És qüestió de posar-te capes al damunt, però és complicat perquè sovint has d'escalfar en pàrquings i zones no habilitades abans dels entrenaments, per als quals cal concentrar-se molt». Ha estat l'any de trencar el gel i encarar la inevitable evolució que ha d'arribar el proper hivern.
