Aquest Divendres Sant es complirà el primer mes sense que rodi la pilota en el futbol espanyol, el primer mes sense lliga, i ho fa amb els responsables dels despatxos enfrontats encara abocats a buscar punts de trobada per a, quan les autoritats sanitàries ho permetin, trobar una solució a el futur de les competicions.

La pandèmia de l'coronavirus ha situat a Espanya, com a tothom, en una situació de greu crisi. A el futbol òbviament també i la sortida es preveu complicada però exigeix ??a tots els actors capacitat d'entesa.

L'últim partit en la màxima categoria del futbol espanyol es va disputar el passat 10 de març. Va ser el partit ajornat de la vintena quarta jornada Eibar-Reial Societat. Es va jugar ja a porta tancada davant l'expansió del virus.

Sota la direcció de l'col·legiat madrileny Carlos del Cerro Grande, el duel guipuscoà es va resoldre en un ambient desolador, sense la calor de el sempre animós públic eibarrés.

El conjunt de Imanol Alguacil es va emportar el triomf per 1-2 amb gols de Mikel Oyarzabal i el brasiler Willian Jose, amb el que va accedir a la quarta plaça i per tant a la zona Champions, pugna que estava més que tancada. Tant o més que la lluita pel títol que tan sols dos dies abans havía viscut el relleu al cap per la derrota, el diumenge 8 de març, del Reial Madrid al Benito Villamarín contra el Betis (2-1) i el triomf el dissabte 7 del Barça precisament davant el quadre donostiarra (1-0).

Aquest partit a porta tancada d'Ipurúa és la referència més propera de l'torneig espanyol i el gol de penal de l'hispanobrasiler Charles, davanter de l'Eibar, l'última anotació. És el darrer comptabilitzat dels 685 anotats aquesta temporada d'Laliga Santander. Queden onze jornades per davant. El confinament de moment s'ha portat per davant tres. Partits com el derbi Sevilla-Betis o Athletic-Atlètic de Madrid de la vint-i-vuitena, el Reial Madrid-València de la vint-i-novena, Sevilla-Barcelona de la trentena, com duels més excel·lents, han quedat postergats, com passarà amb les properes jornades i fins i tot amb la final de la Copa d'el Rei entre Athletic i Reial Societat que estava fixada per al dissabte 18 d'abril a l'estadi sevillà de la Cartuja.

S'arriba a el final d'aquest primer mes d'aturada sense certeses de futur pel que fa a la resolució competitiva. El panorama està ple d'incògnites per resoldre, amb tots els escenaris possibles oberts. Res està descartat tot i la intenció pràcticament unànime que s'aconsegueixi acabar la temporada a la gespa.

La qüestió és quan i com. I ara mateix, a la vista de la situació generada per la pandèmia, i a l'espera que l'evolució de la mateixa ho permeti, no és possible aventurar o assegurar res. Els càlculs, les opcions són innombrables, tots vàlids i tots (im) possibles.

Ha estat un mes per al futbol, ??com per a la resta dels àmbits de la societat, d'una duresa extrema, de pèrdua d'éssers estimats, de milers de contagiats, però també de tornar a exposar que als despatxos les divergències són notables.

Després de les diferents reunions i converses entre La Lliga, Federació i Associació de Futbolistes així ha quedat reflectit. Cada un defensa la seva postura, els seus plantejaments. Però el futbol espanyol, per sobre de disputes, necessita una entesa per trobar el camí. Llimar diferències i trobar les vies de solució és imprescindible.

Com no podia ser menys, en el panorama global de crisi, la situació econòmica dels clubs s'ha vist notablement afectada. Els ERTOs, mesura recomanada per Laliga, han anat caient. Uns més aviat, altres més tard.

Així les coses, després d'un mes de confinament de la pilota, no només les qüestions merament competitives obren un panorama incert, sinó també les jurídiques i econòmiques.

El millor ha vingut des de totes aquestes iniciatives, ja fossin privades o institucionals, benèfiques. El futbol no li ha fallat a la societat en aquest moment en què la salut sí que és el més important. I serà la que dictarà, sota els dictàmens de les autoritats sanitàries, quan, com i amb quins instruments es encara el futur.