Nascut a Lleida fa 44 anys, Xavier Estrada Fernández, adscrit al Comitè Tècnic d'Àrbitres de la Federació Catalana de futbol, està considerat en l'actualitat com un dels millors àrbitres de Primera Divisió. El Comitè Tècnic d'Àrbitres de la RFEF va distingir-lo com el millor la temporada 2018-2019. També és l'esportista més reconegut a la Gala de les Estrelles del Futbol Català, amb 6 guardons en les seves vuit edicions.

Com està vivint la situació actual derivada de la pandèmia per la Covid-19?

El més important actualment és la salut de les persones, en detriment d'altres aspectes tan relatius com pot ser el futbol. Intento mantenir-me en forma i cuidar els meus dos fills, de 8 i gairebé 3 anys. Planifiquem tasques diàries a nivell individual i familiar, amb activitats basades en l'aprenentatge i l'exercici físic. La situació s'ha allargat en el temps, i hem d'estar preparats per a la tornada progressiva a la normalitat, en les pròximes setmanes i mesos.

Quina preparació realitza a nivell d'entrenament físic i psicològic per seguir en forma?

Malgrat que estem confinats, és imprescindible fer esport per activar-nos a nivell muscular i cerebral. En el meu cas, segueixo les pautes que m'envia diàriament el meu preparador físic i les adapto a les meves possibilitats, que són limitades. Tinc la sort de disposar d'una bicicleta estàtica, una cinta per córrer i material per entrenar-me, com pesos i cintes. També aprofito el jardí per entrenar-me de la millor manera possible. Pel que fa a l'aspecte psicològic, segurament ho porto millor. Soc psicòleg de professió i intento buscar la part positiva a aquesta situació, transmetent calma i tranquil·litat a les persones que m'envolten.

Què va sentir quan el van reconèixer com a millor àrbitre de la temporada passada?

Ser reconegut com a millor àrbitre de Primera Divisió és un orgull. M'anima a retornar la confiança que m'han dipositat. No només és un reconeixement a la meva figura, sinó a tots els companys que formem aquest equip.

Com viu la internacionalitat, xiulant partits de competicions europees?

És un autèntic privilegi. El fet de poder tenir l'oportunitat de viatjar a altres països i arbitrar competicions com la Champions o l'Europa League és una enorme satisfacció. Descobreixes noves cultures, diferents punts de vista i maneres d'entendre el futbol. T'enriqueix a nivell personal.

Considera que és el millor àrbitre de la història del futbol català? Aspira a ser-ho?

No és el meu objectiu, això ho dirà la història. Des que vaig començar a arbitrar m'he centrat a realitzar la meva tasca el millor possible. Soc bastant exigent amb mi mateix, busco superar-me cada dia per oferir la meva millor versió. Inverteixo moltes hores al dia en l'arbitratge i no em suposa cap càrrega afegida.

Té alguna assignatura pendent com ara xiular la final de la Copa del Rei, una Eurocopa, o uns Jocs Olímpics?

Evidentment que m'encantaria xiular una final de Copa del Rei i tornejos importants, però no fer-ho tampoc suposaria una decepció. Em faria especial il·lusió perquè són ambients i connotacions diferents dels que es poden veure a la lliga regular. Pel que fa a la final de la Copa del Rei, un dels requisits per poder ser escollit és la internacionalitat. I des que la vaig assolir, el FC Barcelona ha arribat a la final de totes les edicions menys l'actual. I en el meu cas, no puc xiular un equip català.

Com valora l'arribada de la tecnologia al futbol?

Positivament. El VAR és una eina que fa que certes situacions del joc es resolguin d'una manera molt més justa. La societat evoluciona i el futbol no podia donar l'esquena als avenços tecnològics. Estic convençut que amb el temps hi haurà modificacions.

Quina és la jugada més difícil de veure?

És aquella que quan arribes a casa et preguntes com no has pogut veure aquella acció. Amb la introducció del VAR, aquesta percepció ha canviat una mica en relació amb els anys anteriors. Sovint un fora de joc per centímetres o un possible penal eren decisions difícils de veure en funció de la teva posició al terreny de joc.

Què és el millor i el pitjor de la seva professió?

Analitzant la situació des del punt de vista del col·lectiu, el pitjor probablement és que no hi hagi tants nois i noies àrbitres com a mi m'agradaria en comparació dels jugadors. Desitjaria que d'alguna manera es pogués potenciar més el rol dels col·legiats no només en el futbol, sinó en qualsevol altra disciplina esportiva. Vist des de fora, el pitjor és la manca de valors que existeix, i ho dic des de la perspectiva que em dona haver estat anteriorment futbolista, i ara àrbitre en actiu i pare. La part positiva és que l'arbitratge és un màster de vida impagable. No hi ha cap universitat al món que pugui oferir l'experiència que l'arbitratge m'ha donat en tots els sentits.

Si hagués de triar un moment de la teva trajectòria esportiva, quin escolliria?

Hi ha dues situacions que m'han marcat especialment. El primer és el meu debut, quan vaig haver de posar en pràctica tot allò que m'havien ensenyat i t'adones que la interpretació del joc depèn de la pràctica, el temps i l'experiència. El segon és l'estrena aquesta temporada amb la meva assistent Guadalupe Porras, normalitzant la introducció de la dona a Primera Divisió. Tant de bo sigui l'inici d'altres ascensos de noies àrbitres.

Quins reptes esportius li queden per complir?

Espero que encara me'n quedin molts. Fa poc es va retirar la limitació d'edat per arbitrar i serà el mateix CTA qui decidirà si es continua o no. Aquest fet és una motivació extra i fa que encara em prepari amb més ganes. És un tòpic, però el meu objectiu és gaudir partit a partit. El futbol no té memòria. Hem de viure el dia a dia.

Li agradaria seguir lligat a l'arbitratge un cop es retiri?

Ja ho crec. Porto més de la meitat de la meva vida dedicada a l'arbitratge, invertint els caps de setmana a xiular partits tant de la base com amateurs i professionals. M'agradaria ajudar els altres a través dels meus coneixements i experiències.