La sallentina Eulàlia Torrescasana és atleta i entrenadora de llançaments i combinades de l'Avinent Manresa. Ella ha estat la capitana les darreres temporades de l'equip femení absolut del club.

Com porta el confinament esportivament parlant com a entrenadora, sobretot?

És complicat. Les primeres setmanes van ser més fàcils de passar per al grup de llançadors i combinades. Era una situació nova i fins i tot ho vam aprofitar, amb unes pautes, per reforçar parts del cos que no treballem habitualment. Però ara ja són molts dies i cada cop és més difícil motivar els atletes perquè, és clar, no es posaran a fer llançaments de martell al menjador... Jo treballo amb nois i noies, bàsicament, d'entre 13 i 18 anys, i no disposen de material a casa per poder-se preparar en la seva especialitat.

Dona per acabada la temporada pel que fa la competició o veu la possibilitat que es pugui fer algun campionat?

En aquest sentit soc força pessimista. Es parla de fer el Campionat d'Espanya de Llançaments a l'octubre. Quant a la lliga de clubs, hi ha moltes pressions pel tema dels espònsors, però, si es fa, no serà en les dates previstes. La primera jornada de l'equip femení absolut ja ha estat ajornada, lògicament. Jo penso que al llarg de l'estiu no es podrà fer res. Quant als llançaments, com he dit, s'ha proposat un estatal per categories a la tardor, ja ho veurem.

Perquè, per a un atleta, deu ser força costós agafar la forma després de tantes setmanes sense entrenaments 'normals'?

Jo penso que per tornar a tenir un bon estat de forma és necessiten entre sis i vuit setmanes, això comptant que al llarg del confinament s'hagi fet alguna cosa...

Una corredora com Eulàlia Torrescasana, especialista en 400 llisos i 400 tanques, com és que s'ha posat a fer d'entrenadora de llançaments?

Quan Àngel Garcia, l'històric entrenador de llançaments del CA Manresa, es va posar malalt, l'ajudava. Ell va recaure i vaig haver d'assumir el grup de pes, martell, javelina i disc. Estem parlant d'unes disciplines molt tècniques i en què també es necessita potència i velocitat. En el meu cas, el grup d'atletes que porto són molt joves i encara no tenen solidificats al cervell els moviments que han de fer. En aquestes edats se'ls oblida més la tècnica que no pas perden la força. Per anar bé, en aquests especialitats, el millor és la combinació del talent i el treball, tot i que no descartem ningú, encara que ara mateix no faci uns resultats molt bons. Als atletes els deixem fer més d'una especialitat, sobretot curses de velocitat, fins que arriben a la categoria sub-18, quan s'han de centrar en els llançaments. En el meu cas m'hi he ficat de ple i estic molt il·lusionada. Per casualitats de la vida ara soc aquí. Fa molt anys, Quim Llobet, l'entrenador de llançaments abans d'Àngel Garcia ja m'havia dit que jo havia de fer pes, potser era una premonició.

Eulàlia Torrrescasana continua en actiu com a atleta?

Em continuo entrenant però ara mateix la prioritat és estar amb els meus atletes. Jo ja soc veterana i s'ha de donar pas a joves atletes, amb més motivacions i il·lusions; com a màxim ajudo l'equip en algun relleu, si els fa falta. Pel que fa al meu grup de llançaments, penso que necessiten el meu suport. Si hi ha alguna competició màster que no coincideix amb les de llançaments, miro d'anar-hi. Precisament ara al juliol tenia previst ser al Canadà, als Campionats del Món màster perquè per calendari m'anava bé, però, és clar, ha quedat suspès.

Estan ben considerats els atletes de llançaments?

Cada cop més. Abans és relacionava el llançador a l'atleta que pel seu físic no tenia possibilitats en cap altre especialitat. Ara no és així, ja no són l'aneguet lleig. A Manresa hem creat un grup molt jove amb moltes aspiracions i ja han aconseguit resultats destacats en estatals. Hem creat un nucli d'entrenament potent amb quatre o cinc dies d'activitat. Ara caldrà veure fins on volen arribar.