«Aquest acte d'avui, més enllà del que representa el Campus Xavi per a nosaltres, ha de servir per a futures generacions perquè vegin que alguna cosa hi ha al dar-rere, i que no tot és present o futur. Fins i tot penso que s'hauria d'establir una data per organitzar cada any una trobada d'exjugadors, que és el que ens pot donar sentiment de pertinença». Amb aquestes paraules, Ruth Guerrero, que s'estrenava oficialment com a presidenta del CE Manresa, donava la benvinguda als participants en el reconeixement que ahir al migdia es va fer a l'exfutbolista del club Quim Hernández (72 anys), pare de l'exjugador del Barça Xavi, donant valor d'aquesta forma al passat de l'entitat. Francesc Sòria, portaveu del CE Manresa, en la introducció, va parlar de la simbologia de l'homenatge, tenint en compte que 40 anys després, més o menys, del comiat com a jugador de Quim Hernández en el CE Manresa, el club blanc-i-vermell acull el campus que porta el nom del seu fill Xavi.

En l'acte d'ahir, el CE Manresa va obsequiar Quim Hernández amb dues samarretes, una amb el seu nom i l'altra amb el de Xavi, i les dues amb el número 6. Quim Hernández, després de donar l'enhorabona a Ruth Guerrero i de dir que ja podien fer socis a ell mateix i a Xavi, va comentar que «vaig estar cinc anys al CE Manresa; jo sempre prioritzava la família abans que els diners, i per tant no vaig voler marxar mai de casa, malgrat que havia tingut ofertes suculentes. A Manresa, sobretot en la segona etapa, la sort que vaig tenir és que vaig gaudir molt, i amb uns grans companys; això no té preu. També estic content que s'hagi acollit aquí el Campus Xavi. El berguedà Christian Fernández, exjugador del club manresà, n'és l'artífex, d'aquesta seu i de totes les altres».

Van acompanyar Quim Hernández diversos excompanys seus com ara Miguel Porcel, Manel Martínez, Ramon Costa, Toni Magem i Toni Narváez; també va ser-hi altra gent relacionada en un moment o altre amb la història del CE Manresa. En nom dels jugadors, Manel Martínez va dir que «la majoria érem molt joves i els veterans, com és el cas de Quim Hernández, més que ser els nostres referents esportius, que també, els teníem molt ben considerats per la seva qualitat humana».

Quim Hernández va jugar en dues etapes al CE Manresa. En la primera, amb llums i ombres, del 1974 al 1976, quan el club manresà disposava d'una de les seves millors formacions de jugadors, amb ascens a Tercera Divisió inclòs (no hi havia Segona B) però amb impagaments posteriors per part del president Ricard Oliva que van fer que el club anés pel pedregar uns quants anys. No poder pagar va portar a una situació «dramàtica, fins al punt que vam haver de fer una recol·lecta de diners per als jugadors que no en tenien ni per menjar. N'hi havia que eren de fora que vivien només del futbol i instal·lats al Pere III amb les seves famílies. Després de diversos mesos de no cobrar vam anar a la vaga, la primera que es feia a Espanya; al final, el president Ricard Oliva es va declarar insolvent i no vam cobrar mai res. S'ha de reconèixer que aquell era un equipàs, que podria equiparar-se a un Segona Divisió actual. Al Pujolet recordo que el Xavi venia amb la seva mare i mentre esperava l'hora dels partits jugava a la pilota al costat del bar».

La segona etapa de Quim Hernández al CE Manresa va ser els anys del 1981 al 1984, i es va acomiadar del futbol com a jugador als 37 anys. «Vaig gaudir molt perquè érem un grup d'amics. Va ser una sort que el tècnic Paco Martínez Bonachera em convencés de venir. Tenir bons companys és el millor que hi ha en el futbol, i no en tots els equips ho trobes».

Al final de l'acte, Quim Hernández es va avenir a respondre les preguntes dels nens i nenes que aquesta setmana participen en el Campus Xavi al Congost.