Que vagi a davant de tot que, segons el punt de vista de qui escriu aquest article, no s'hauria de fer sang amb Jonathan Tabu. El seu paper no és fàcil. La seva genètica i l'estat físic actual segurament no li permeten moure's a la velocitat que ho sol fer el Baxi. I tot i això, ha completat alguns bons partits i ha estat important en certs moments en la rotació de Dani Pérez. Té 35 anys, dificultats físiques des de fa setmanes, i venia de l'últim classificat de la lliga francesa. Ja està fent bastant. Però és un cos estrany en un equip que juga a una altra cosa perquè les revolucions a les quals pot anar són unes altres.Això, el dia en què va ser el màxim anotador de l'equip i en què va tenir bons minuts, sobretot en defensa controlant els bases del Gran Canària. Però la pèrdua de pilota en el servei de banda a 28 segons per al final, per esgotar els cinc segons, encara amb 81-77 al marcador, és un símptoma. Li costa molt dur el ritme d'un conjunt que tota la temporada mou la bola amb gran velocitat i ha de jugar a moltes possessions, no a botar massa estona l'esfèrica, per explotar les seves qualitats davant d'adversaris morfològicament superiors. Tabu hi posa interès, però es troba amb límits que costen de superar i que ahir van quedar clars amb l'absència de Dani Pérez i sense el comodí de Makai Mason, carregat de faltes massa aviat, com va utilitzar Pedro Martínez el dia del Burgos. I tot això, la setmana en què el rumor de la tornada de Frankie Ferrari s'ha fet més i més gran.

Tres setmanes sense bàsquet

Al Baxi li esperen ara tres setmanes sense partit. I són molt llargues. Serviran per recuperar peces, però potser també perquè es facin operacions. Ferrari, el director de joc que la temporada passada va ser víctima de dues lesions seguides que el van fer abandonar el Congost, no és que hagi triomfat aquest curs ni a Las Palmas, ni ara a Màlaga. Però a Manresa hi podria caure de peu. Per diversos motius. Coneix Pedro Martínez de l'any passat, el seu joc, tot i que de vegades individualista, és molt més dinàmic que el de Tabu i ja va demostrar que es complementa bé amb Dani Pérez. També és cert que ara segurament seria suplent del basquetbolista de l'Hospitalet, just al revés que en l'exercici anterior. Ferrari, si arribés, no és una aposta segura, però probablement no condicionaria tant el ritme del Baxi, una condició vital per al funcionament de l'equip de Pedro Martínez.

Fins que el cos aguanti

I un cop tractat el tema espinós, elogis per a un equip que va recordar el que va visitar Tenerife fa poc més de dos anys, amb Peñarroya a la banqueta, i va estar a punt de provocar una pròrroga sense bases, havent marxat Renfroe i Doellman i amb Gintvainis i Sakho lesionats. O el que va disposar només de set elements l'any passat en un partit de Champions a Ankara i va plantar cara fins als darrers instants.

Amb gairebé quatre absències, perquè Báez era a la banqueta, de manera sorprenent, però no va jugar cap minut, i amb un Vaulet molt minvat, el Baxi va arribar a guanyar dues vegades per deu punts o més, però al final no va poder mantenir el ritme. L'aturada li permetrà, segurament, recuperar el dominicà i Guillem Jou i alleujar l'argentí per seguir lluitant. Cap d'ells no són un Ferrari, però tenen moltes prestacions.