Ja no és la primera vegada que el Barça pateix tant. No fa falta pensar en les eliminatòries contra el Granada i el Sevilla a la Copa. Els últims minuts aquest anys van bé als barcelonistes, segurament perquè a falta d'un joc de saló, l'equip té cor. Ahir, quan semblava que perdria una gran oportunitat d'entrar a la lliga, va aparèixer l'imprevisible Dembélé per salvar dos punts que permeten mantenir l'esperança de títol, tot i que després d'un partit fluix en què el Valladolid va reclamar un més que possible penal d'Alba i es va quedar amb deu homes a poc per al final.
Amb un Barça mostrant el mateix dibuix i els mateixos jugadors que en els últims dies, els visitants van sortir sense cap por, tot i les baixes, i en deu minuts ja havia avisat Ter Stegen i havia enviat una rematada al travesser, mitjançant Kenan Kodro. Els locals van respondre amb una rematada fluixa de Mingueza i després amb una falta desviada de Messi, però el partit no era còmode per als blaugrana, que tenien problemes quan el conjunt de Sergio travessava la primera pressió. En una d'aquestes accions, el porter alemany va haver d'interceptar una centrada de Nacho i, tot seguit, Roque Mesa va tenir molt bones opcions, primer amb un xut alt i després amb una cavalcada que també va rematar per damunt de la porteria. El tècnic visitant, a qui Koeman havia sorprès el desembre passat introduint els tres centrals per primer cop amb un 0-3 a Zorrilla, tenia ara apresa la lliçó. El Barça estava molt incòmode.
Molt poques idees
Es va entrar llavors en una fase en què no va passar res. Els blaugrana circulaven de manera massa lenta i només van inquietar amb una passada a l'espai a un inèdit Dembélé, que va deixar d'esperó cap a Messi. L'argentí va xutar però la defensa del Valladolid va blocar el tret. Fins al descans, la millor ocasió va arribar a l'últim minut, quan Pedri va finalitzar una fase de domini amb un xut ajustat que va enviar Masip al pal.
Els blaugrana van passar descaradament a defensa de quatre després del descans i van avisar amb un xut alt de Jordi Alba, primer, i amb una falta a la barrera de Messi, després. De Jong era l'home que ara tenia més arribada i el duel es va convertir en una circulació al voltant de l'àrea. El problema eren els espais a darrere que va estar a punt d'aprofitar Olaza, però el seu xut va anar al lateral de la xarxa. Va ser el preludi de la millor ocasió en una contra cap a Dembélé. El seu xut el va aturar Masip i Griezmann, amb tot a favor, va rematar amb el cap a fora.
Koeman anava a introduir un triple canvi quan el Valladolid va demanar un penal per mans involuntàries d'Alba, de les que avui en dia són una loteria sobre si s'indiquen o no. Messi va tornar a avisar de falta i Óscar Plano en una contra. El partit estava trencat. Alba i Trincao seguien disparant i, a vint minuts per al final, ho va fer Messi, després d'intentar-ho dos cops amb el lateral esquerre. Tot seguit, novament Masip va evitar una centrada de Dest a Braithwaite.
El Barça va disputar els últims minuts amb avantatge numèric quan Óscar Plano va caçar Dembélé en plena contra. Segurament, vermella exagerada per l'acció en sí. El setge que s'esperava era total i Trincao va estar a punt d'empalar una pilota solta a l'àrea, però els atacs del Barça del tram final eren molt desordenats i per acumulació. A dos minuts per al final, una centrada de De Jong la va rematar a fora Ilaix. I va ser ja a última hora quan Araujo va fer de Piqué i va anar a buscar una nova pilota a l'olla del neerlandès. Es va avançar a Bruno i l'esfèrica va caure morta al segon pal perquè Dembélé empalés una volea amb l'esquerra que va entrar pel primer pal de Masip. Abraços i alegria. A un punt de l'Atlètic i amb dos sobre el Madrid. La lliga encara ?és molt viva.
