El futbol és olímpic des de la quarta edició dels Jocs però fa dècades que representa una curiosa anomalia dins el programa d’esports de la gran cita quadriennal. D’una banda, el seu valor és relatiu perquè no hi ha els millors –es restringeix la participació als menors de 24 anys, amb només tres excepcions– però, de l’altra, figures de la talla de Messi (a Pequín 2008) i Neymar (Rio, 2016) van desitjar l’or i el van aconseguir. En aquesta estat es troba el martorellenc Èric Garcia, que vol culminar a Tòquio una temporada tant fascinant com interminable en la que ha guanyat la Premier League i va arribar a la final de la Champions amb el Manchester City -entrenat per un altre campió olímpic com Pep Guardiola-, ha fitxat pel Barça i ha disputat l’Eurocopa amb la selecció espanyola arribant fins les semifinals.
«Som uns privilegiats per estar aquí», va declarar Garcia als canals de la federació espanyola, tal i com va recollir ahir aquest diari. Una resposta que posa en valor la presència als Jocs malgrat la càrrega física que suposa per a molts jugadors, especialment els que venen de disputar l’Eurocopa. El martorellenc ha viscut part de la temporada a la banqueta perquè Guardiola, que l’elogia sempre que pot, no li va donar els minuts necessaris en saber-se que no renovaria amb el City. I amb Ruben Dias i John Stones al davant, va perdre pistonada.
Debut contra Egipte
Després del partit amistós que l’equip que entrena Luis de la Fuente va jugar i empatar (1-1) dissabte davant del Japó, ja en terres nipones, el següent repte és Egipte en el partit inaugural de la selecció espanyola als Jocs. Un duel que s’avança a la cerimònia inaugural -com és habitual amb el torneig olímpic de futbol- i es disputarà demà passat dijous a les 9.30 h (hora catalana) a la ciutat de Sapporo.
El matx es preveu assequible per Espanya, tot i la prudència obligada perquè els Jocs, amb tants jugadors joves i desconeguts, són un pou de sorpreses. Però l’equip africà es presenta només amb futbolistes que juguen al seu país, en clubs de renom al continent com Zamalek, Al Ahly i Al Ittihad i en d’altres tan curiosos com Pyramids FC i Ceramica Cleopatra.
En la subseu situada 830 km al nord de Tòquio, Espanya també hi disputarà el segon partit del grup C, diumenge al migdia, amb Austràlia com a rival, un conjunt sense cares conegudes. Finalment, el seleccionat vermell tancarà la primera fase el dimecres de la setmana vinent, a Saitama, als afores de Tòquio, amb el contrincant pressumiblement més perillós de tots, l’Argentina que entrena Fernando Batista. Sense grans estrelles, l’aficionat de La Liga pot reconèixer el porter del Cadis Jeremías Ledesma i el defensa Patricio Pérez, que ha estat a Granada i Atlético de Madrid.
Tres positius a Sud-àfrica
El debut dels amfitrions en els Jocs podria estar en perill. El Japó debuta també dijous contra Sud-àfrica, però ahir es va anunciar que dos jugadors de l’equip del continent negre –Thabiso Monyane i Kawohelo Mahlatsi– i un membre del cos tècnic han donat positiu. A més a més, van estar en contacte estret amb 21 persones més.
Tòquio 2020 porta un any de retard, però les hores prèvies se’ls hi estan fent eternes als organitzadors. El risc que sorgeixin positius arreu és elevat i no seria d’estranyar que hi hagués alguna competició que quedés seriosament afectada per les absències.
De moment, però, no és aquesta la preocupació que té l’Espanya d’Eric Garcia, centrada en el debut contra Egipte. Al llarg de la seva història, l’equip ha aconseguit un títol (Barcelona 92), amb Guardiola, i dues plates (Anvers 1920 i Sidney 2020).
Dani Alves sobresurt en l’escassa presència de noms il·lustres del futbol
El Brasil també ha convocat el sevillista Diego Carlos, l’exblaugrana Malcom i el davanter Richarlison
Pedri tenia cinc anys l’estiu del 2008 quan el Barça va fitxar Dani Alves. Tretze més tard, l’un és el joiós present de l’equip blaugrana i l’altra un bell record d’una època gloriosa: tots dos, però, compartiran les dues properes setmanes un mateix objectiu, l’or olímpic.
La relació d’estrelles que ha viatjat a Tòquio és minsa i Brasil és probablement qui acumula més cares conegudes, juntament amb l’Espanya de Pedri, Olmo, Asensio i Oyarzábal, entre altres. Amb la canarinha, a més d’Alves, hi ha Diego Carlos, central del Sevilla, Malcom, extrem del Zenit que va jugar al Barça, i fins i tot li va fer un gol al Madrid a la Copa, i Richarlison, el davanter de l’Everton que ha quedat subcampió de la Copa Amèrica.
Kessie, una de les figures del Milan, juga amb Costa d’Ivori, igual que el central del Manchester United Eric Bailly (ex-Espanyol). El jove Take Kubo, ara al Getafe, forma part de la selecció de Japó, a Mèxic hi ha el bètic Láinez, i a Corea hi juga Kangi Lee, del València. I en un torneig predominat pels joves valors, destaca la presència de Gignac, de 35 anys, amb França.
Els Estats Units són el rival a batre al torneig femení
La poderosa davantera formada per Alex Morgan, Carli Lloyd i Megan Rapinoe és el gran argument dels Estats Units per obtenir la medalla d’or en el torneig femení i recuperar així el ceptre que va perdre a Rio fa cinc anys quan va quedar eliminada a quarts de final per Suècia, posterior finalista enfront de la campiona Alemanya. A diferència de la prova masculina, els Jocs són un dels cims del futbol femení i les grans estrelles hi prenen part, si bé curiosament el Barça del Triplet només hi té una jugadora, la neerlandesa Lieke Martens. S’hi hauria de sumar la brasilera Giovana Queiroz, 18 anys acabats de fer i amb nul·la presència en l’equip que va dirigir Lluís Cortès, i la sueca Fridolina Rolfo, un dels fitxatges del nou curs.
El Brasil, amb la incombustible davantera Marta –35 anys i 6 cops FIFA World Player–, es perfila com el gran rival de les nord-americanes. En la selecció verdamarela també hi ha la defensa del PSG Formiga i la veloç extrem de l’Atlètic Ludmila. Els incondicionals de la Liga Iberdrola trobaran moltes jugadores repartides entre les diferents seleccions.
