Tòquio inaugura els Jocs Olímpics amb una cerimònia sense públic i marcada per la pandèmia

La flama olímpica ja crema a Tòquio. La tennista japonesa Naomi Osaka ha estat l'encarregada d'encendre el peveter a l'Estadi Olímpic de la capital nipona durant la cerimònia d'inauguració dels Jocs, celebrada entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda, hora catalana. Han estat quatre hores d'espectacle durant les quals Japó ha homenatjat la seva cultura tradicional sense oblidar el "cool Japan" que tantes portes li ha obert a nivell internacional, amb teatre kabuki, jazz i videojocs.

Una cerimònia dividida en nou actes

El programa de l'obertura dels Jocs de Tòquio s'ha dividit en nou actes. En els primers compassos s'han retransmès uns vídeos breus i un compte enrere per repassar des que la capital japonesa va ser escollida com a amfitriona olímpica el 2013 fins a la data present i una bateria de 694 focs artificials han donat el tret de sortida definitiu a l'espectacle.

Seguidament, la boxejadora i infermera Arisa Tsubata i un grup de ballarins coreografiats per Shintaro Hirahara han ballat amb música de Seigen Tokuzawa en un homenatge a les dificultats de la societat amb l'arribada de la pandèmia i, en particular, dels esportistes en el seu entrenament.

Els ballarins han començat dansant separats, en un símbol del distanciament social a què el món es veu obligat per la covid-19. El fons inicialment blanc de la pista d l'estadi s'ha tenyit de colors més vius per acabar unint els ballarins amb un fil vermell, en evident referència a la llegenda popular del "fil roig de la destinació", que representa la força invisible que uneix inconscientment la vida de les persones i que tot ho abasta.

Després ha estat el torn de l'entrada de la bandera japonesa i la interpretació de l'himne del Japó per part de l'artista Misia, famosa per unes cançons folklòriques.

El ballarí i actor Mirai Moriyama ha interpretat una peça contemporània lúgubre per homenatjar a tots aquells que ja no hi són, pels quals s'ha guardat, a més, un minut de silenci.

El dol, aleshores, ha donat pas a la festa i al ritme d'una cançó popular, els ballarins s'han barrejat amb membres d'una associació per a la preservació de la memòria dels bombers d'Edo, imprescindibles per vetllar per la seguretat de les cases típicament de fusta del Japó, que segueix sentint predilecció per aquest material en la construcció. El mateix Estadi Olímpic de Tòquio està fet de fusta.

El grup ha dansat al ritme de la cançó "Kiyari Uta", vestint jaquetes tradicionals "haori" i "Happi" i encapçalats per l'actriu Miki Maya, antiga membre de la companyia de teatre íntegrament femenina Takarazuka Revue i cèlebre pels seus papers masculins, els més cobejats del grup.

El ballarí de claqué Kazunori Kumagai se'ls ha afegit mentre entraven fanalets flotants i uns anells olímpics llaurats novament en fusta, en aquesta ocasió extreta dels arbres nascuts de llavors portades al Japó per atletes que van participar en els primers Jocs Olímpics que va albergar Tòquio, el 1964.

Estava previst que el bangladeshià Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau el 2006, rebés el Llorer Olímpic del Comitè Olímpics Internacional (COI) en la cerimònia, però com que no hi ha pogut assistir personalment, l'ha recollit de forma testimonial a través d'un vídeo d'agraïment.

Més de dues hores de desfilada dels atletes

Després de l'homenatge a Muhammad Yunus, ha començat la desfilada dels atletes, que han marxat durant més de dues hores al compàs de la música de coneguts videojocs com Dragon Quest, Final Fantasy, Chrono Trigger o Monster Hunter, en un sentit homenatge a la cultura pop de país.

Els cartells amb els noms dels països simulaven entrepans de diàleg de manga i la roba dels portadors i assistents semblaven brodats amb la tècnica de trames que es fan servir en els còmics.

Drons i Alejandro Sanz

No ha faltat un espectacular desplegament tecnològic i els drons. Gràcies a ells (1.824 unitats) s'ha format al cel el logotip olímpic dels Jocs i aquets s'ha convertit seguidament en un globus terraqüi mentre sonava la cançó "Imagine", de John Lennon, interpretat per artistes dels cinc continents, entre ells l'espanyol Alejandro Sanz i el neozelandès Keith Urban.

Una de les últimes peces ha estat l'actuació de teatre kabuki a càrrec del reputat actor Ebizo Ichikawa XI, que ha interpretat un fragment d'una emblemàtica obra de la seva família, "Shibaraku", juntament amb la pianista Hiromi Uehara, guanyadora d'un Grammy el 2011 al millor àlbum de jazz contemporani.

L'encesa del peveter, el punt culminant de la gala

Osaka ha pujat per una escalinata que s'ha obert davant seu per encendre el peveter, en aquesta edició de forma esfèrica i dissenyat per Oki Sato, que es va inspirar en el sol per donar-li forma. L'estructura rodona s'ha obert per emular la forma d'una flor i ha estat llavors quan l'esportista ha fet passar la flama de la torxa que portava fins al peveter per donar per conclosa una cerimònia de quatre hores.

La tennista ha estat l'últim relleu d'una llarga llista de portadors (10.515 són les que han portat la torxa durant 121 a través del país). I a les mans d'Osaka hi ha arribat a través d'un grup de sis estudiants procedents de les prefectures d'Iwate, Miyagi i Fukushima, les més castigades pel desastre natural i nuclear de març de 2011 i la reconstrucció era originalment el tema central dels Jocs.

A ells se'ls ha unit també en els metres finals del recorregut dins de l'estadi l'atleta paralímpica Wakako Tsuchida, el doctor Hiroki Ohashi i la infermera Junko Kitagawa, en un homenatge al personal sanitari que des de fa gairebé dos anys es troba a la primera línia d'atenció de la pandèmia de covid-19.

També hi han participat llegendes vives del beisbol, com Shigeo Nagashima (85 anys) i Sadaharu Oh (81), que han recorregut amb esforç el seu tram, acompanyats per Hideki Matsui; i esportistes japonesos que han obtingut medalles en olimpíades anteriors.