Thierno Boubacar Diallo entrarà aquest dissabte a la història de l’esport de la Catalunya Central en convertir-se en el primer esportista manresà que participa en uns Jocs Olímpics des del pas del triatleta Xavier Llobet per Atenes 2004. El gimnasta, a més, recull el testimoni de l’enyorat Andreu Vivó, que va debutar als Jocs de Sydney el mateix any en què el Thierno va néixer, el 2000. Campió per equips en els Jocs del Mediterrani del 2018, ha participat en campionats mundials i europeus, i aquest dissabte a les 10 h comença la seva primera aventura olímpica.
Després del viatge, els controls i els primers dies en els Jocs de la pandèmia, com es troba?
Molt bé, adaptant-nos al canvi horari i al cansament. Però bé. Aquí, a més, les PCR no són proves nasals sinó que es fan testos de saliva.
Què va sentir en arribar a Tòquio i començar a palpar l’ambient dels Jocs Olímpics?
Una mica de tot, la veritat, una barreja d’emocions, i també cansament.
Ja ha pogut conèixer el Centre de Gimnàstica d’Ariake?
No encara (l’entrevista es va fer dimarts). Ahir vam entrenar en una sala annexa, al costat de l’Ariake, i està molt bé, és molt àmplia, ja tenia els aparells posats i és bastant còmoda. Dimecres tindrem l’ocasió de conèixer la sala en la qual competirem.
Vostè debuta dissabte, l’endemà de la cerimònia inaugural. Quins són els seus objectius a Tòquio?
Jo faré els sis aparells i, en principi, l’objectiu és ajudar l’equip en tot el que pugui, realitzar una bona competició i gaudir de l’experiència.
Fernando Siscar, el seleccionador estatal, ha declarat que estaria bé entrar a la final per equips, és a dir, tenir un lloc entre els 8 millors, una fita que la gimnàstica masculina espanyola no ha aconseguit mai.
És una fita bastant complicada, però no és impossible. Si cadascú fa bé la seva feina, ho podríem aconseguir.
Siscar també ha dit que l’equip és més potent que el del Mundial de Stuttgart del 2019, on es va aconseguir la classificació per als Jocs. En què creu que ha millorat l’equip?
És cert que l’equip està molt millor, tots hem posat una mica més de dificultat en els nostres exercicis, se’ns veu més sòlids.
Com veu la seva evolució dels darrers anys? En què ha millorat?
He evolucionat bastant, sobretot en la manera de competir. La gimnàstica que faig no és la mateixa que la de fa dos o tres anys. He progressat en tot, en general, l’execució, dificultat.
Ha introduït nous elements en els exercicis que farà a Tòquio?
Pràcticament en tots els aparells he afegit alguna cosa nova.
Com veu les possibilitats del seu company Ray Zapata d’entrar a les finals i, fins i tot, pujar al podi?
Ell sempre ha estat entre els millors del món, és un gimnasta top. I no és impossible que pugui assolir una medalla.
Com és el dia a dia als Jocs, ara que encara no han començat?
Els esportistes i tècnics estem distribuïts en pisos, i els gimnastes i entrenadors de l’equip masculí espanyol estem en un pis on hi ha tres habitacions dobles. Els atletes no podem sortir de la vila, però ens hi podem moure sense problemes, per on vulguem.
