El veterà pilot italià Valentino Rossi (Urbino, Itàlia, 16 de febrer de 1979), de 42 anys, nou vegades campió del món de motociclisme, i que aquest any compleix la seva temporada núm. 26 al Mundial de motociclisme, on va debutar el 1996 en el Gran Premi de Malàisia de 125cc amb una més que impressionant sisena plaça, acaba d’anunciar al RedBull Ring, de Spielberg, a Àustria, que quan acabi aquesta temporada es retirarà.
Rossi, que ha corregut 424 grans premis en les categories de 125cc, 250cc, 500cc i MotoGP, suma fins al moment 115 victòries, 235 podis i 65 ‘poles positions’. Sí que és cert que en les últimes campanyes no està sent tan competitiu com li agradaria, fins a l’extrem que, en finalitzar l’últim Mundial-2020 pandèmic, la companyia Yamaha el va relegar a l’equip ‘satèl·lit’ del Petronas, i va col·locar al ‘team’ oficial el jove francès Fabio Quartararo.
Tal com van fer en el seu moment Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa, l’adeu de Rossi també s’ha anunciat i produït minuts abans de la conferència oficial d’un gran premi, en aquesta ocasió el primer dels dos seguits que se celebrarà a Àustria. Ahir, precisament, es complien 25 anys del primer podi de Rossi, a Àustria, el 1996. «Em sento una mica enutjat. Ja vaig dir que a mitjans d'estiu ho diria: he decidit parar a finals d’aquesta temporada. Desafortunadament aquesta serà la meva última temporada. És un moment trist, perquè és difícil dir que l’any que ve ja no competiré, una cosa que faig des de fa gairebé 30 anys. La meva vida canviarà en cert sentit, però he gaudit moltíssim i molt intensament. He viscut moments inoblidables».
Tres anys sense guanyar
El ‘Doctor’, com se’l coneix a tot el món, ja fa una dotzena d’anys que persegueix el seu desè títol mundial, mentre que la seva última victòria data del 2018, és a dir, ja fa tres llargs anys quan va guanyar a la ‘catedral’ d’Assen, a Holanda. El seu últim podi és més recent, però tampoc gaire més, ja que el va obtenir en el Gran Premi d’Espanya, que, com és habitual, es va celebrar en un dels seus traçats carismàtics, Jerez, el 2020.
Rossi, que la temporada que ve afegirà al seu extraordinari projecte de l’Acadèmia VR46 tot un equip de MotoGP, patrocinat amb els petrodòlars de l’Aràbia Saudita, seguirà, sens dubte, al pàdoc del Mundial de motociclisme, on no només és un mestre de pilots joves ja campions, sinó tota una institució i un dels grans atractius per als fans, que aquest any comencen a tornar a poc a poc a les grades dels circuits.
Crítiques de campions
Durant els últims mesos, han sigut alguns els campions de motociclisme que li han recomanat a Rossi que es retirés, entre ells el popular pilot nord-americà Kevin Schantz i l’italià Marco Lucchinelli, tot i que qui ha sigut més contundent en la seva petició ha sigut el campió més important de tots els temps, el també italià Giacomo Agostini, guanyador de 15 títols mundials en diverses categories.
Agostini va arribar a dir això en una entrevista recent al diari ‘La Repubblica’, d’Itàlia: «Crec molt poc en els miracles. Jo mateix, com molts altres esportistes, he après en la meva pròpia pell que no hi ha res a fer contra el rellotge de la vida. Tu pots accelerar tot el que vulguis, però ell sempre va més de pressa que tu. Així és l’esport al més alt nivell: a una certa edat, la que ja té Valentino, només continuen uns quants boxejadors, però són púgils vells que lluiten entre ells. A això se li diu espectacle, però és un xou. Això, al nostre món, al món de la velocitat, de les motos, no funciona. Només el vi acostuma a millorar amb el pas del temps, però, de vegades, deixar passar massa temps el converteix en vinagre».
