Els teòrics del futbol italià donen una enorme transcendència al que anomenen els moments del partit, és a dir, a la resolució de jugades concretes d’una confrontació que en poden condicionar el resultat i el desenvolupament. Ahir, a l’estadi del Congost, dues accions van mediatitzar el guió i el marcador final d’un duel que semblava tenyir-se de blanc-i-vermell: una pilota perduda per un defensa local i un gol en pròpia porteria van determinar la victòria de la UE Olot al feu del Centre d’Esports Manresa (0 a 3).

La golejada del CF Peralada al terreny de joc del FC Ascó (0 a 5) impedia a l’equip de Ferran Costa optar al segon lloc en el supòsit de vèncer un dels favorits a l’ascens, però la tercera posició era a l’abast dels bagencs. Els olotins necessitaven guanyar a Manresa per afermar-se en els llocs capdavanters. Ambdues formacions van ser fidels a la transcendència del partit i van exhibir intensitat i concentració des de l’inici. L’equip d’Albert Carbó va sorprendre, a més, amb la pressió que exercia sobre els defenses i migcampistes manresans per dificultar la generació de joc ofensiu als amfitrions.

Els blanc-i-vermells van necessitar vuit minuts per fer-se amb el domini del centre del camp i amb la iniciativa ofensiva, però van sotmetre el seu oponent i Nil Garrido va aprofitar el refús d’un defensa per obligar Albert Batalla a lluir-se per conjurar la seva rematada a mitja altura des de l’interior de l’àrea de penal (min 10). El joc ofensiu dels amfitrions fluïa i Albert Batalla va haver d’intervenir diverses vegades durant els deu minuts següents per atrapar serveis o centrades a l’àrea més o menys intencionats.

Els jugadors de Ferran Costa maduraven la defensa visitant i superaven les prestacions d’una UE Olot que plantejava la seva excel·lent pressió sempre que la situació li ho permetia. Una determinació que no va ser endebades. Transcorria el minut 20 quan Èric Vilanova va interceptar una passada d’Àlex Iglesias a la línia de tres quarts defensiva i va obrir tot seguit envers la posició de Kilian Villaverde, que va penetrar com a interior esquerre fins a l’àrea de penal i va afusellar amb un inapel·lable xut ras al primer pal Òscar Pulido. Primera acció de perill dels visitants i primer gol.

Va ser una jugada clau en el desenvolupament de la resta del partit i en el seu resultat. Els manresans no van tornar a trenar el joc amb tanta soltesa com ho havien fet en el tram inicial del matx i els olotins van accentuar la seva pressió liderats per Eloi Amagat. L’exjugador de Primera Divisió amb el Girona FC, als 36 anys, va donar una lliçó de compromís i de professionalitat i va ser qui va marcar on havien d’iniciar el treball defensiu els seus companys, tot i que Javi López va poder empatar en aprofitar una pilota dividida a l’àrea de penal. El porter Albert Batalla va tornar a lluir aptituds (min 27). Nou minuts després, el duel va quedar gairebé sentenciat. Sergi Arranz, situat com a interior dret a l’àrea de penal manresana, va intentar passar la pilota per alt a Kilian Villaverde i Uri Pérez la va introduir de cap a la seva pròpia porteria en intentar impedir-ho. La vaselina va ser inabastable per a Òscar Pulido.

Ferran Costa va ser coherent amb el seu ideari futbolístic i no va renunciar a puntuar. Va prescindir d’ambdós laterals, va introduir tres jugadors de refresc i va modificar l’estructura de l’equip per jugar amb un arriscat 3-2-3-2. Aleix Díaz va ratificar la rebel·lia dels locals en xutar quan tots s’havien consumit nou segons de la represa, però quatre minuts després l’equip de la Garrotxa va sentenciar. Xavi Ferrón va penetrar per la dreta com a extrem i va servir una enverinada centrada rasa que Sergi Arranz va transformar en el 0 a 3 a boca de canó. Els olotins no van necessitar generar una quarta ocasió per vèncer. Van gestionar amb mestria l’avantatge i només un xut ras i creuat de Noah (min 70) i una rematada de Marc Cuello (min 86) van poder modificar el marcador. La innecessària expulsió de Papi Amantini i la lesió de Noah van posar un amarg epíleg al matx. El Manresa entoma el repte de reprendre el camí que duia a Castelldefels.