El Barça segueix viu, almenys una jornada més, a la Lliga de Campions perquè al seu grup hi ha un equip molt pitjor que ell. El Dinamo de Kíev és, probablement el rival que menys ha inquietat els blaugrana al Camp Nou en els últims lustres, un conjunt sense cap mala intenció que, tot i això, va arribar viu al final del partit, a només un gol de distància (1-0). L’equip barcelonista va dominar totalment, però amb una lentitud en la circulació que a la segona part ja es va tornar fins i tot passivitat. Semblava tot tan fàcil, que la victòria va arribar sola, amb un gol a pilota parada, però sense donar en cap moment la sensació que aquest equip, d’aquesta manera, pugui arribar gaire lluny. A més, el triomf del Bayern a Lisboa beneficia el Barça, que només tenen els portuguesos a un punt i amb l’enfrontament directe a casa. 

Koeman va reservar Ansu Fati, de qui després el Barça va oficialitzar la renovació fins al 2027, i va decidir donar-li una oportunitat a Luuk de Jong segurament pensant que seria bo tenir un davanter rematador davant del previsible domini blaugrana. Va encertar amb la segona premissa, però no amb la primera, ja que l’ex del Sevilla va estar terriblement desencertat. Com ho va estar Sergiño Dest. Ja ubicat com extrem, el nord-americà hauria pogut marcar al minut i mig, però la seva rematada de cap, amb tot a favor i el porter desplaçat, va anar per damunt de la porteria.

El domini barcelonista era total davant d’un rival fluixíssim, que només va inquietar als onze minuts, amb un xut de Tsigankov que va rebotar en Piqué després d’una escapada de Buialskii. En aquell moment, Dest ja hauria pogut marcar el segon, però no va arribar a la repetició de la jugada amb Alba. Va ser abans del recital d’errades de Luuk, primer amb un cop de cap desviat en una falta lateral i després amb un bon tret que va refusar Buixtxan.

Una centrada reeixida

El partit va entrar aleshores en una vall en què no passava res i el públic s’impacientava. El joc del Barça era massa lent i Koeman va posar Ansu a escalfar-se. Va semblar ser un avís. Als 35 minuts, una nova centrada d’Alba va ser deixada passar pels dos De Jongs i Dest, novament, amb tot a favor, va estavellar la pilota el Buixtxan. El córner es va llançar i, en la segona opció, novament Alba va penjar la pilota i Piqué, despenjat i sol, es va avançar a Milolenko i va afusellar el porter. Era un bon moment per prémer l’accelerador, però el Barça va seguir a mig gas i només un Luuk molt poc hàbill hauria pogut anotar el segon, però va rematar novament desviat.

Les entrades d’Ansu Fati i Coutinho semblava que podrien revitalitzar el Barça, però l’efecte va durar molt poc. El jugador del planter va protagonitzar dues accions en set minuts, però aquí es va acabar. En la primera, va córrer a rematar una bona acció de Frenkie de Jong per la banda dreta, però el lateral Kedziora se li va avançar. La segona va fer enfurismar Koeman.

Veient que el porter Buixtxan es complicava la vida amb els peus cada vegada que li cedien la pilota enrere, va córrer a pressionar-lo i va aconseguir que l’esfèrica quedés morta al lateral de la porteria. Allà la va recollir Memphis, que li va fer arribar novament. Ansu, d’esquena a porteria, tenia venint amb tota la porteria a favor Busquets i Coutinho. Només havia de deixar la pilota enrere i era gol gairebé segur. Però en un partit encara no decidit va voler regalar l’afició amb una acció més de circ que de futbol i va rematar mig de cullera. Els seus companys i l’entrenador li van dir de tot i ell gairebé ja no va tornar a fer res més en la mitja hora que quedava, engolit pel ritme del partit.

Al costat, un Dinamo que no sabia ni com travessar el centre del camp amb garanties. Ter Stegen no va ni tocar la pilota amb les mans. Però el ritme del Barça era cada cop més baix. Koeman el va intentar reactivar, tot i que si cerques aquest efecte no sembla que introduir al camp Sergi Roberto per Gavi sigui la millor opció, a no ser que vulguirs reservar l’andalús per jugar diumenge davant del Reial Madrid.

Veient la falta de perillositat de l’adversari, el Barça cada cop més va decidir conservar la pilota, però en el tram final va permetre aproximacions ucraïneses. En una, Harmaix va demanar penal de Lenglet i en una altra, Tsigankov va rematar desviat. Agüero va tornar a tenir un quart d’hora, però gairebé no se’l va veure i Coutinho va tenir l’última opció. El Barça sobreviu, però no per mèrits, sinó més aviat per demèrits d’un rival a qui ara haurà de sotmetre a domicili.