Dani Alves es va prometre a si mateix que algun dia tornaria a ser jugador del FC Barcelona. Ho ha explicat aquest dimecres en la seva presentació de tornada al Camp Nou. «He estat cinc anys intentant tornar». I ara finalment ho ha aconseguit als seus 38 anys. «Soc un nen de 38 anys. Soc molt, molt feliç», ha afegit el brasiler en una entrevista a Barça TV.
Alves ha firmat el seu contracte fins a final de temporada al costat de Joan Laporta, a qui reconeix que va «afartar» de missatges per intentar tornar. Tan ufà s’ha mostrat Alves que ha saltat amb pantalons i americana, però descalç, a la gespa del Camp Nou, com al seu dia fes Yerry Mina. Un total de 10.378 aficionats l'animaven des de la grades, aplegats per saludar-lo, una xifra molt similar a la que va rebre Xavi Hernández.
Quan es va assabentar que la decisió depenia de Xavi (així l’hi va dir el president blaugrana), Alves es va veure amb possibilitats. «Ha sigut molt curiós el procés. Volia tornar per jugar. Com fos. Garanteixo que puc ajudar, li vaig dir al president. Puc ajudar que els jugadors sàpiguen el que és el Barça. Vam mantenir reunions i quan vaig saber que Xavi ho arreglaria, vaig pensar que tenia les meves opcions. El Xavi sap el que jo penso i el que visc dins i fora del camp. Ell mateix em va trucar dient-me si podia ajudar. Li vaig dir: «És el Barça i si el Barça em necessita, no em cal saber res més. Ja ho arreglaré amb el club. És igual com. A partir d’aquesta trucada, jo ja estava al Barça. Era igual la manera», ha explicat el brasiler a Barça TV.
El sou més baix
Alves ha posat totes les facilitats del món fins al punt que cobrarà el salari mínim professional, 155.000 euros segons el conveni en vigor a Primera. Serà el futbolista amb el sou més baix de tota la plantilla. Però això a ell li és igual. «Si fa falta jugar gratis, jugo gratis», ha declarat. «La paraula content es queda curta per al que estic vivint. La sensació que tinc per dins és inexplicable. Viuré tot això que sé que genera plaer per segona vegada».
Alves lluirà el número 8, i va tenir un record en aquest sentit per a Hristo Stóitxkov. «Un dia li vaig dir que tornaria i portaria el seu número, i quan es va confirmar el vaig trucar: ‘T’ho vaig dir’». També va enviar un missatge de cortesia a Andrés Iniesta, un altre 8 il·lustre. «Li vaig dir que seria un gran honor portar el seu número». El lateral ve de guanyar l’or olímpic, aspira a disputar el Mundial de Qatar l’any vinent i torna al club on va guanyar 23 títols.
El jugador ha recordat també els mals moments a l’entitat els últims anys amb la directiva anterior. «Veia que les coses no anaven i no fluïen, no encaixaven. Un any abans em van deixar sense contracte però a base de lluita, com que es van quedar sense opcions, em van haver de venir a buscar. I vaig dir que em quedava però amb la condició que jo decidia quan me n’anava i poder escollir que sortia per la porta de davant. Però sempre vaig pensar a un adeu per tornar. Ells ja no volien renovar-me. Me n’anava abans que em fessin fora. Tenia un munt d’opcions. Me’n vaig anar però amb el pessigolleig que volia tornar. Vaig anar a un altre lloc destrossant-me per tornar ja que no vaig celebrar el comiat que volia. I soc aquí».
