Mentre la majoria de la plantilla del Baxi es recupera de la covid, el seu director esportiu, Xevi Pujol, que se’n va lliurar fa dues setmanes, ha agafat el virus ara. Des del seu confinament, i mig tossint, explica la situació actual amb l’esperança de recuperar la normalitat aviat.

A part de la seva situació, quina és l’actual de la plantilla?

De nous positius només hi ha el meu, que no interferirà en el dia a dia de l’equip. De la resta, estem igual que dilluns, quan vam dir que tres jugadors havien negativitzat, però amb els PCR d’ahir [dimecres] seguim tots igual. Mantenim els deu positius i m‘hi vaig sumar jo. Per això no vam dir res, perquè estem igual, i no cal anar donant notícies negatives.

Recapitulant des de l’inici, van anunciar tretze positius. Quants d’ells eren jugadors?

Eren deu jugadors i tres de l’equip tècnic. D’aquests deu, tres es van sumar a la feina amb els tres que han estat negatius des de l’inici.

Per tant, fent una fotografia completa de tot, la dinàmica actual quina és?

Ens basem en què ens pauta el coordinador mèdic de l’ACB, un especialista en cardiologia de Madrid. Ens regim pel protocol que fan servir els hospitals. Quan fas un PCR pots solicitar el CT [cycle treshold, traduït, llindar de cicle]. És un valor del nombre de cicles que segueix la màquina on introdueixes la mostra. Com més cicles ha de fer aquesta màquina, més li costa trobar el virus. Consideren que a partir dels trenta cicles pots donar positiu però ja no tens capacitat de contagiar. Per això, quan se superen els trenta cicles, l’ACB ens permet que els individus facin una vida professional normal, com passa amb els metges i els treballadors dels centres sanitaris.

N’hi ha que ja s’entrenen tot i ser positius?

Hem creat tres grups. El dels sans, els negatius de sempre i els que han negativitzat. El segon, el dels positius però als quals es permet entrenar perquè fa dies que estan asimptomàtics, més de deu dies confinats i superen el valor semiquantitatiu que categoritza la concentració genètic viral. No són tota la resta, perquè hi ha un tercer grup que encara s‘ha d’estar a casa. Tot això que diuen de rebaixar els dies confinament a set, nosaltres demostrem que hi ha gent que al setzè dia encara podria contagiar.

En tot cas, es troben bé?

Sí, estan perfectes. Treballen des de casa, els hem proporcionat una bicicleta estàtica per fer cardio i s’han de mantenir en forma, dins de les seves possibilitats.

El més complicat, amb tants casos diferents, ha estat que tothom estigui tranquil i controlat?

Això va passar els primers dies. N’informes a CatSalut i ells es posen en contacte amb els positius. La gent d’aquí ho té molt per mà i aviat ens entenem, però amb els de fora és més complicat. Després, quan ja ho tens controlat i la gent es troba millor la gestió ja és diferent. Cal mantenir-los amb una certa activitat, controlar que no els falti de res, el menjar que necessitin i les coses que els faltin a nivell logístic. Llavors també ha estat difícil negociar amb l’ACB i la FIBA per trobar dates depenent de les necessitats de cada competició.

A més, també cal mirar si li va bé de jugar a l’equip rival, que no tingui un brot ell també, oi?

Això és improvisació constant, però cal agendar els partits i que quedi tot lligat amb a televisió. Ara hi havia la preocupació de la data límit del tall de la Copa. Aquí crec que els divuit clubs han estat a l’alçada de les circumstàncies i han entès la situació actual per damunt dels interessos de cadascun.

Tenir temps fins al 30 de gener per disputar els quatre partits que els faltaven els dona més aire?

El calendari serà més comprimit del que havia de ser però no posarem en risc extrem la salut dels jugadors. Del tema de la Copa, aspirar-hi ja és un premi. No és un objectiu. Hi ha molta competitivitat amb els equips de sota, que s’han reforçat. Veus que hi ha resultats que sorprenen. Hi afecta la situació covid, si afecta els jugadors...

D’ara fins llavors, per tant, haurem d’estar al cas de dues classificacions, la normal de la lliga i la de la Copa.

Exacte, passarà això i el més probable és que l’ACB ja en faci un seguiment per separat.

El proper partit previst és el dimarts, dia 4, contra el Barça. Confia de tenir tota la plantilla a punt per al Palau?

Encara queden quatre o cinc dies, però possiblement ens en falti algun que evoluciona lentament, ni que sigui asimptomàtic. Pot arribar just. Potser té l’alta però no ha fet un mínim d’entrenaments per posar-lo a competir. És un cas molt concret.

Els que ja s’han començat a entrenar noten que han perdut molt des del punt de vista físic?

També hi ha una mica de tot. A alguns no els ha afectat gens i a algun altre, també negatiu, parar quatre o cinc dies que vam estar tots confinats per precaució ja ho va notar. Ara tenim temps per fer un treball progressiu i no hi ha tanta exigència com si haguéssim hagut de jugar diumenge a Andorra.

La setmana que ve tenen tres partits en sis dies. El del mig és el de Champions contra el Hapoel, on no s’hi juguen res. Els pot anar bé per agafar ritme?

Espero que sí. No deixarem el partit de banda, però anem al dia a dia i veient com van reaccionant els jugadors. Els farem analítiques per comparar-les amb les de la pretemporada. A més, jugarem contra el Madrid el dia 9 [a les 19.15 hores] i no el 8, però ens muntem gaires pel·lícules perquè no sabem com estarem.

Vostès han passat uns dies molt dolents però quan en surtin gairebé tota la plantilla quedarà neta. D’altres equips van trobant-se casos amb comptagotes. Quina situació és millor?

Internament, és millor passar-ho tots junts perquè no has d’estar pendent que torni a succeir el mateix. Suposo que amb l’òmicron és complicat que hi hagi casos aïllats amb les hores que passem junts tots plegats. A nosaltres quan van sortir els set primers casos ja ens van dir que ens tanquéssim perquè en sortirien més, i va ser una decisió molt positiva. En d‘altres equips hi ha plantilles llargues, juguen a Europa i també jugadors de la base en dinàmica del primer equip. A ells els interessa seguir jugant per no parar d’entrenar-se. No hi ha ni bo, ni dolent, sinó la capacitat d‘adaptar-nos-hi. Ara que ja veiem la llum, a veure com ho completem.

Vaulet no serà l’únic reforç en les properes setmanes

A part del brot de covid, el Baxi ha informat aquests dies del fitxatge de l’argentí Juampi Vaulet, que arriba per substituir Guillem Jou, lesionat per a tot l’any. Xevi Pujol explica que «es pot adaptar immediatament al que necessitem. Ell no estava bé a Grècia per la dinàmica de treball que hi tenia. De fet, no ha tornat gaire en forma i aquests dies està entrenant com un animal per aconseguir-la». Vaulet, però, no ocupa plaça d’espanyol i a la Champions se’n necessiten cinc. El director esportiu manresà és clar en afirmar que «el que no farem per a la propera fase serà posar Guillem Jou com a fals jugador de quota ni que no pugui jugar. N’estem parlant i la solució passarà per buscar un reforç a fora [un fitxatge] o apostar per la casa [un dels que actualment estan cedits].