Cert, caldria un miracle per accedir a la final. Però el Cadí la Seu va presentar batalla a tot un Perfumerías Avenida ple de les individualitats que, al cap i a la fi, van ser decisives. Ara Copper, després Karlie Samuelson. I encara Hof. Mai les de Salamanca ho van tenir fàcil tot i endur-se per a dijous set punts de renda. El presumible colofó de la temporada va ser de molts quirats tot i perdre.
I és que després d’uns primers compassos erràtics per part dels dos conjunts, Tunstull va inaugurar el marcador. Seria la local més encertada en els primers intercanvis de bàsquets. Sí que el Salamanca portava la iniciativa, però el Cadí collava bé en defensa i només un parell de triples permetria les castellanes obrir forat (13-18).
Les urgellenques no estaven disposades a vendre fàcil la seva pell (21-22). Però la reacció del Perfumerías Avenida, ja sol passar, no va venir fins a una tècnica assenyalada a Roberto Iñíguez per protestar. El marcador reflectia un 22-24 que gràcies a l’encert en el triple va passar a 25-38.
El Salamanca tenia un clar avantatge (30-40) per a la segona part. Però el Cadí encara no havia dit la darrera paraula. Sí, un altre triple de Karlie Samuelson tornaria a disparar les visitants (35-47), però la feina i punts de Tunstull més un triple de Lukacovicova van acostar les urgellenques (43-47). I encara ajustaria més les distàncies la màgia de Laia Raventós (50-51). Llàstima d’una badada sobre el clàxon final del tercer quart. I el darrer període es repetiria la història. Amb un Cadí aferrat al partit, amb una Tunstull gegant –però carregada de faltes– i un Perfumerías Avenida que, gràcies a encerts individuals i al treball sota els cèrcols de Hof –amb dos bàsquets amb addicional seguits–, treia petroli. Peña i Etxarri van tenir temps, amb dos triples, de deixar la diferència per sota dels deu punts. Remuntables. Encara que sigui una utopia.
