Una de les discussions que hi ha hagut en diversos fòrums en els últims mesos ha estat sobre si era millor l’Eurocup, la segona competició de l’ECA (empresa que regeix els destins de l’Eurolliga), o la Lliga de Campions, la nau insígnia de la divisió europea de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA). Fa aproximadament un any, explicàvem en aquest diari que les distàncies s’havien escurçat molt i ja no era tan clar que els equips preferissin jugar l’Eurocup. Tot arrencava per la decisió de l’Unicaja d’anar a la Champions. I és que els conjunts de segona línia perceben que poden treure’n més, econòmicament parlant, de ser a la competició de la FIBA que no pas a la de l’ECA, que té un premi, el de disputar l’Eurolliga, que no està garantit.

De fet, en teoria els dos primers classificats de l’Eurocup haurien de disputar la màxima competició continental, però el finalista de l’any passat, el Bursaspor, no ho podrà fer perquè no compleix els requisits econòmics dels grans transatlàntics que la juguen. D’aquesta manera, ara mateix, tenint en compte les llistes de sortida de les dues competicions per a la temporada que ve, la igualtat és molt gran i, fins i tot, es podria dir que la Champions va davant.

Un dels motius d’aquesta situació ha estat que els principals conjunts que l’any passat eren a l’Eurocup (València, Partizan i Virtus de Bolonya) han entrat a l’Eurolliga gràcies a l’expulsió dels equips russos. Això ha provocat que el nivell de la competició hagi baixat i ara sigui molt similar al de la Champions.

Així, només hi haurà dos equips de l’ACB, el Joventut, semifinalista de la lliga i que apareix com un dels grans favorits, i el Gran Canària, quart finalista en la competició domèstica.

Menys qualitat

Si haguéssim de buscar altres equips que seran a l’Eurocup i que hagin arribat lluny als principals tornejos locals, només hi trobaríem el Buducnost i el Cedevita, semifinalistes de la Lliga Adriàtica, el Promitheas, de la grega, i el Lietkabelis, finalista de la lituana. A part, això sí, de campions de lligues menors com la polonesa (Slask Wroclaw) o romanesa (Cluj). Aquest darrer equip va ser quartfinalista de la Champions passada sorprenent tothom pel gran ambient del seu pavelló, on aplega unes 12.000 persones. Sembla que l’Eurocup busca mercat, més que no nivell esportiu. L’adquisició d’aquesta franquícia i també del Prometey ucraïnès, davant la pèrdua del mercat rus, així ho indica.

En canvi, en l’alineació de sortida hi ha conjunts que no han demostrat gaires prestacions aquesta temporada. El Trento va ser tretzè a Itàlia; el Bourg-en-Bresse va quedar onzè a França i el Türk Telekom va obtenir el mateix lloc a Turquia. Cap d’ells no va arribar a jugar els play-offs nacionals. El nucli dur de l’Eurocup el completen conjunts que han arribat als quarts de final de les seves lligues, com el Bursaspor, vigent finalista, l’Hamburg Towers, el Reyer Venècia, el Hapoel Tel-Aviv, el Brescia i el Ratiopharm Ulm

Mantenint el mercat

En la Champions, per la seva banda, hi ha els dos finalistes a Israel (Hapoel Holon i Bnei Herzliya), dos dels semifinalistes turcs (Darüssafaka i Galatasaray) i alemanys (Ludwigsburg i Bonn), a part d’un dels italians (Sàsser) i el campió de la lliga lituana (Rytas), davant del Lietkabelis, d’Eurocup, i el Zalgiris, d’Eurolliga. La FIBA, a més, ha mirat de cuidar de les seves apostes i ha concedit una invitació a l’Unicaja, el seu botí de fa un any, perquè jugui a casa una prèvia per accedir a la fase de grups. Turquia continua sent la plaça forta del torneig de la FIBA, amb quatre equips de bon nivell, amb l’afegit d’un Bahcesehir que sembla que es reforçarà molt. A més, recupera històrics com el Llemotges i el PAOK de Salònica, i consolida un format de competició que l’any passat es va mostrar molt més atractiu que la lliga regular i els play-off a un partit de l’Eurocup.

Aquests són els plantejaments inicials de totes dues competicions. Ara caldrà posar-se a jugar per determinar quina de les dues va davant.

Londres i París, l’etern intent de conquesta de dues grans ciutats

L’ECA va sorprendre alguns en informar fa uns quants dies que dos dels conjunts que jugaran l’Eurolliga d’enguany seran els London Lions i el París Basketball, dos conjunts residuals dins del bàsquet europeu. De fet, els anglesos no han ni guanyat la seva lliga (van perdre la final davant del Leicester) i els francesos van ser quinzens en la seva. Però tots dos formen part d’una estratègia per a l’expansió del bàsquet a la recerca de dues grans metròpolis i, per tant, de dos grans mercats.

Així, l’ECA vol penetrar en un país tan esquiu com la Gran Bretanya amb l’impuls dels Lions, que no juguen a Londres, sinó a MIlton Keynes, i fer el mateix a París. L’equip de la capital francesa pretén arribar tard o d’hora a l’Eurolliga de la mà de David Kahn, exexecutiu dels Minnesota Timberwolves i dels Indiana Pacers. Sembla qüestió de temps, i de diners, aconseguir-ho.