Un any més tard de l’esperat, com molts d’altres esdeveniments esportius, arrenca aquesta nit l’Eurocopa 2020. Turquia i Itàlia obriran el foc a l’Estadi Olímpic de Roma d’una competició que arriba a la seva setzena edició que, per primera vegada, es disputarà a onze seus d’onze països diferents. L’equip estatal debutarà dilluns a la Cartuja, a Sevilla, contra Suècia i, per tercera vegada a la història, disposarà d’un jugador de la Catalunya central.

El martorellenc Eric Garcia, recent fitxatge del FC Barcelona, serà el tercer home en una llista per al torneig europeu. Tots tres han estat del Barça i ara feia disset anys que no disposàvem de cap representant.

Guardiola, entre l’àrbitre Collina i Zidane, a Bruges, el 2000 | GETTY

Guardiola, el primer

Fins a l’onzena edició del torneig, l’any 2000, no vam tenir cap jugador a les llistes d’un seleccionat estatal que havia participat en cinc fases finals. Pep Guardiola va tenir una trajectòria important amb Espanya, però les lesions van provocar que només pogués participar en un mundial, el del 1994, i una Eurocopa, la del 2000, en la seva carrera. Els problemes físics li havien fet perdre la del 1996, a Anglaterra, i afrontava la fase final de Bèlgica i els Països Baixos sent un home cabdal en la formació que aleshores dirigia José Antonio Camacho.

Va ser titular en els tres partits de la primera fase, una derrota contra Noruega i triomfs contra Eslovènia i Iugoslàvia. En aquest duel, és famosa la seva abraçada amb el tècnic murcià després d’iniciar l’acció del gol d’Alfonso contra els iugoslaus que va classificar Espanya per als quarts de final. Allà, però, es va trobar de cara a cara amb la França de Zidane, que havia estat campiona del món dos anys abans i que acabaria guanyant el torneig. El duel de Bruges contra els gals, amb derrota per 2-1, seria el seu últim partit en una fase final d’un gran torneig internacional. El 2002, en el següent mundial, ja havia deixat el Barça i acabava de fitxar per la Roma, previ pas pel Brescia.

Gabri (2) en una de les seves tres internacionalitats | RFEF

Gabri, sense minuts

Més sorprenent va ser la convocatòria del sallentí Gabri Garcia per a l’Eurocopa de quatre anys més tard, el 2004, a Portugal. El centrecampista, medalla de plata amb l’equip olímpic als Jocs de Sydney, el 2000, va fer una bona temporada al Barça, la primera amb Rijkaard a la banqueta i amb Ronaldinho al camp. Tot i això, només havia participat en dos amistosos, l’any anterior davant d’Equador i aquell abril davant de Dinamarca. El seleccionador, Iñaki Sáez, el va incloure a la llista i va jugar un duel previ contra Andorra.

Un cop en el torneig, Gabri no va tenir cap protagonisme. De fet, en aquella Eurocopa també anava convocat Xavi Hernández. El millor jugador del torneig de quatre anys més tard, el 2008, tampoc no va disputar cap dels tres partits d’Espanya a Portugal, un triomf davant de Rússia, un empat contra la campiona, Grècia, i una derrota fatal amb els amfitrions.

Des de llavors, cap més. Un altre Garcia, Eric, pren el relleu. Amb vuit internacionalitats i només 20 anys, no va tenir temps de participar en la fase prèvia d’aquest torneig, que es va acabar el novembre del 2019, però té la confiança de Luis Enrique per deixar-hi empremta.