La fiscalia ha demanat al Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa que citi com a imputats cinc guàrdies civils que l'1-O van participar en les càrregues de Callús, entre els quals l'agent que va tirar a terra l'alcalde, Joan Badia, segons ha pogut saber Regió7. La jutge manresana ha rebutjat la petició del fiscal, però el ministeri públic ha presentat un recurs a l'Audiència de Barcelona, que és qui haurà de prendre la decisió final.
La petició del fiscal atribueix als cinc guàrdies civils els presumptes delictes de lesions i, en el cas de l'agent que va empènyer l'alcalde, li afegeix un possible delicte d'atemptat a l'autoritat. Els cinc guàrdies civils anaven identificats visiblement amb el seu número de placa i apareixen en els vídeos donant cops i empentes contra els concentrats. En total, les càrregues de Callús van causar nou ferits, incloent-hi l'alcalde.
De fet, els guàrdies civils de Callús són els únics del Bages que l'1 d'octubre anaven identificats. En canvi, els agents que van participar en la resta de dispositius de la comarca (a Sant Joan, a Castellgalí i a Fonollosa) no portaven visible la placa. Per aquest motiu, el fiscal ha demanat també a la jutge que s'identifiquin alguns agents d'aquests altres municipis.
En el seu escrit de Callús, el fiscal argumenta la imputació de cinc agents perquè constata «lesions objectivades» en nou persones i perquè, en les imatges, no es pot descartar «un possible excés policial». Segons el fiscal, els concentrats estaven asseguts de forma «passiva», una actitud que no causava cap risc per als agents.
A més, la fiscalia afegeix que el cos armat va iniciar les càrregues «sense fer cap requeriment» als veïns perquè marxessin del lloc. Tampoc no els van informar sobre quin era el mandat judicial que es disposaven a fer complir.
El fiscal va demanar les imputacions fa poques setmanes, i ara ha arribat la resposta de la jutge, que ha estat la de rebutjar la sol·licitud, tal com ja havia fet fins ara amb peticions similars de l'acusació particular (que exerceix el Col·legi d'Advocats de Manresa).
La jutge argumenta la negativa perquè, al seu parer, la petició del fiscal arriba tard, ja que s'hauria d'haver produït durant els sis primers mesos d'instrucció. El fiscal ha presentat un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Barcelona.
El Col·legi d'Advocats també té previst dilluns recórrer la decisió. «Processalment, és ben possible citar algú com a investigat quan ja han transcorregut sis mesos, perquè això es demana en el moment oportú, en funció de la investigació», explica David Casellas, un dels lletrats de l'acusació.
La jutge ja ha notificat també al fiscal la seva negativa d'identificar alguns dels agents actuants de l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Previsiblement, és el mateix que farà amb la resta de col·legis del Bages. El fiscal també presentarà recurs en tots aquests casos a l'Audiència.
Els recursos s'acumulen
Per tant, haurà de ser l'Audiència de Barcelona qui acabi decidint si portar a judici o no els guàrdies civils que l'1-O van actuar al Bages. Fins ara, totes les decisions de la jutge manresana han seguit una única línia: frenar la investigació de les càrregues i considerar cor-rectes les actuacions de la Guàrdia Civil, la qual cosa anticipa la seva voluntat d'arxivar el cas.
A banda dels recursos contra la negativa d'imputar els guàrdies civils de Callús, l'Audiència ja té a sobre la taula altres recursos de l'acusació particular contra altres decisions de la jutgessa manresana, com ara per la seva negativa d'allargar el procés d'investigació.
Fa uns mesos, la jutge ja va rebutjar la petició del Col·legi de citar com a imputats els caps policials que van dirigir els operatius de l'1-O, de manera que tots ells han declarat al jutjat com a testimonis. Dies després, el fiscal es va adherir a la petició del Col·legi d'imputar un dels caps, sol·licitud que també va ser desestimada. Ni el fiscal ni el Col·legi no van recór-rer la posterior negativa de la jutge. Per a l'acusació particular, el fet de portar els comandaments com a testimonis els ha servit per adreçar-los tot tipus de preguntes. A més, en les seves declaracions, tots els caps policials estaven obligats a respondre la veritat.
Si l'Audiència decidís imputar els guàrdies civils de Callús, es tractaria del segon cas d'agents investigats per les càrregues policials de l'1-O a tot Catalunya. Fins ara, els únics guàrdies civils que han estat imputats són els que van actuar a Sant Carles de la Ràpita.
