El president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, ha demanat "intensificar" els controls en terrenys inestables en els quals poden produir-se esllavissades com la que aquest dimarts ha causat el descarrilament d'un tren de la R4 de Rodalies que ha deixat un mort, 49 ferits, la majoria lleus. Pérez seria partidari d'establir un protocol de risc d'esllavissades, de la mateixa manera que n'hi ha per a incendis forestals, o per les pluges, o pel vent.

Pérez ha dit que el col·legi ha detectat punts pels quals passen trens i carreteres "en què poden haver-hi problemes", per la qual cosa ha demanat a les autoritats competents que en tinguin constància i actuïn. En aquest sentit ha defensat la importància de taules on hi ha tots els agents implicats, com ara el Georisc, encara que ha posat sobre la taula que en les sessions que s'han fet fins ara, toti i que se'ls ha convidat, fins ara no hi ha assistit mai ni Renfe ni Adif, que serien les companyies responsables del servei afectat en l'accident d'aquest dimarts i, també, de la línia.

Ha subratllat que "l'aigua és un catalitzador, però abans que plogui ja hi ha el problema", i ha apuntat que han convidat Adif a reunir-se amb ells per parlar sobre els terrenys inestables que travessen les vies de tren, però l'empresa ha declinat la seva proposta. Considera que cal fer una feina prèvia, perquè la desestabilització a la zona no és d'avui. En tot cas, afirma, el que ha fet la pluja ha estat precipitar un problema que ja existia.

Sense entrar en els detalls de com s'ha d'actuar, Pérez sí que ha afirmat que hi ha solucions a aplicar tècnicament, també en un punt com aquest, i ha afegit que, amb tot, el risc zero no existeix.

Per la seva part, un geòleg de referència com és el manresà Josep Maria Mata ha comparat la zona d'aquests talussos que han causat el descarrilament del tren, amb els problemes que hi va haver inicialment a l'autopista de Terrassa a Manresa, més o menys a una alçada de terreny propera a la de l'accident. En el cas de l'autopista es van prendre diferents mesures, però les parets formigonades i els murs esgraonats en són dos exemples.

En tot cas, Mata ha advertit que quan es va fer la vida es va obrir un pas per fer-hi circular els trens, i "llavors pràcticament no hi havia res construït a la vora; ara, s'hauria d'analitzar bé la situació però hi ha la presències d'habitatges i de carreteres a la vora que dificultaran les decisions a prendre. Quan es fa un tall al terreny, explica Mata, "es provoca una desestabilització que s'ha d'anar controlant fent sanejaments, fent caure les zones que poden estar inestables i fixant altres parts". Aquesta traça del tren de Manresa "ha quedat absoleta". Els mateixos responsables del tren han decidit de rebaixar la velocitat de pas per determinades zones amb talussos més delicats. En un cas com el de l'accident es plantejaria la necessitat de fer talussos amb menys pendent, o bé col·locar estrucutres que evitin la caiguda de roques.

Geològicament es tracta de roques sedimentàries amb fractures, per on circula aigua, que ab el temps acaba provocant la desestabilització, sobretot tenint en compte que algunes d'aquestes roques són impermeables. És una zona d'argiles i gresos. Les primeres, amb l'aigua, faran fang, però la segona fa caure blocs de roca.