Marc Aloy, primer tinent d'alcalde, va ser qui es va desplaçar ahir al matí lloc de l'accident en representació de l'Ajuntament de Manresa (el batlle, Valentí Ju-nyent, no hi va poder acudir i va anul·lar tota la seva agenda per la mort de la seva mare) per expressar el condol del consistori a la família del veí de Castellbell que hi va perdre la vida i per expressar «tot el nostre suport a les persones que anaven en aquest tren i han resultat ferides o, que encara que n'hagin sortit il·leses, s'han vist afectades per aquest incident».
Però també per fer evident que la situació que es va viure ahir exigeix actuacions urgents i llargament esperades en aquesta línia. Aloy posava en relleu que «ara s'ha de fer una feina important de saber què és exactament el que ha passat i quin n'ha estat el motiu. Això és el més immediat». Però alhora manifestava que «no podem deixar de banda que els manresans i els bagencs som plenament conscients que aquesta línia té uns dèficits molt importants, que fa anys que estan sobre la taula amb un pla d'infraestructures del 2008 que no s'ha executat, i que no podem seguir en espera. No només per un tema de seguretat, sinó d'eficiència d'aquesta línia que pateix incidències cada dos per tres». Ahir mateix va tenir l'oportunitat, al lloc mateix dels fets, de parlar breument amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i amb la delegada del govern central a Catalunya, Teresa Cunillera: «Els he traslladat que ens hem d'asseure i parlar de l'estat d'aquesta línia»
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Manresa encara reiterava que aquesta situació de degradació de la línia R4 «és un tema que hem reclamat sistemàticament», i recordava que, «en aquest mandat, es va aprovar una declaració unànime del Consell d'Alcaldes del Bages en què es feien tres reclamacions principals, una d'elles que apuntava claríssimament a la resolució d'una connexió ferroviària deficient».
En aquesta línia, subratllava que «exigíem ja llavors i exigim ara que aquell pla de fa deu anys per a Rodalies Catalunya, valorat en 4.000 milions d'euros, presentat amb un govern Zapatero que no es va arribar a executar, i que després va anar seguit de promeses del govern Rajoy que tampoc no es van executar, que tot allò previst s'executi d'una vegada»
Aloy hi afegia que «un accident com el d'avui [ahir per al lector] posa clarament de manifest que totes aquestes actuacions pendents són necessàries i urgents, perquè hi ha en joc un tema de seguretat. Però el que és inadmissible és que haguem de patir un incident d'aquesta dimensió perquè constatin que la línia està molt malament. Quan els usuaris que l'utilitzen saben perfectament que aquesta no és una línia ni segura ni competitiva per anar a Barcelona i l'àrea metropolitana. I, de fet, ho posa de manifest que hi hagi pendent un pla d'inversió de 4.000 milions d'euros».
Un mal endèmic
El conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet, també va ser des de primera hora al lloc de l'accident, i un cop vista la situació manifestava que tot i que l'anàlisi del succés és responsabilitat de Renfe i Adif, el Govern també participarà en el procés per determinar conjuntament si «tenia algun índex de perillositat». Calvet manifestava amb preocupació que a Rodalies «sovint hi ha massa límits temporals de velocitat que a més solen cronificar-se en el temps». Per això subratllava que la voluntat de l'executiu català és determinar l'estat del talús que ha provocat l'accident i que «s'actuï per restablir el servei el més aviat possible».
Segons el conseller el 2015 i els 2017 a la línia R4 s'ha actuat en els punts on hi havia limitacions de velocitat. «treballarem amb Renfe i Adif per veure si hi havia més punts on calia actuar o si en el futur caldrà intervenir en d'altres zones perquè volem un servei segur i efectiu».
