Vint-i-quatre hores després del tràngol d'haver de marxar de casa a causa del fum i de les flames, José Manuel Riquelme, de 60 anys, va atendre ahir Regió7 al pis dels seus consogres, on tota la seva família s'ha reallotjat de forma provisional. Riquelme va ser un dels evacuats per l'incendi del bloc de pisos de Manresa, però, a diferència de la resta de desallotjats, tenia una circumstància especial: és tetraplègic i no es podia moure del llit. Ho va poder fer gràcies a l'ajuda de dos ciutadans del carrer, Cristóbal Montero i Juli Pérez, que el van rescatar i el van treure al terrat.

Com es van assabentar del foc?

La meva dona va sentir soroll darrere de la porta i la gossa va començar a fer soroll. Quan vam obrir la porta, va entrar de seguida fum a dins i vam sentir, a baix, gent que cridava i que deia que hi havia foc, i que sortís tothom al carrer. La meva filla i els meus nets van baixar, enmig del fum, i la meva dona es va quedar amb mi. Ella deia que no es mouria del meu costat fins que em traguessin. Per sort, van venir els meus dos salvadors. Si no, hauria estat impossible sortir.

Què van fer aquests dos nois?

Van entrar a l'habitació, que estava plena de fum, i van donar tres o quatre puntades de peu a coses que hi havia escampades per terra. Em van treure del llit amb una grua que tinc al costat. Després, van agafar els matalassos i van obrir la finestra que dona a la terrassa. Em van agafar, em van treure a fora, em van posar a sobre del matalàs i em van tapar amb mantes.

Un cop a fora, al terrat, ja es va poder tranquil·litzar una mica?

Bé, jo des del terrat continuava veient molt fum, primer de color negre i després blanc.

Creia que es podria arribar a cremar tot l'edifici?

Sí. Va arribar un moment que semblava una xemeneia. Quan era a l'habitació, ens estàvem ofegant! Em pensava que m'hi quedaria.

M'imagino que deu estar molt agraït als dos nois...

I tant! Per mi, són herois. I el noi que es va quedar amb mi al terrat, no es va moure del meu costat durant dues o tres hores, fins que van venir els bombers a treure'm, perquè ja no hi havia fum a l'escala. Li vaig dir que li pagaria una cervesa, unes braves, un sopar... el que fos!

Se li va fer molt llarga l'estona al terrat?

No, perquè ell em parlava tota l'estona. Fins i tot, es va fer una selfie i ha sortit pertot arreu!

Sap quan podrà tornar a casa amb la seva família?

No ho sabem. El nostre pis no és dels més afectats, però poden passar una o dues setmanes. Avui la meva filla ha anat a recollir-hi pertinences, com la meva cadira de rodes. Sóc tetraplègic des de fa set anys, i des de llavors només puc estar al llit o a la cadira.